Resultats de la cerca frase exacta: 1.744
|
51.
balconada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Balcó gran. Gent que en un moment donat ocupa un balcó. [...]
|
|
52.
cuitada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Darrer toc de campana en el moment de començar la missa. [...]
|
|
53.
nonagèsim -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El punt més alt de l'eclíptica en un moment donat. [...]
d'antuvi
loc. adv. [LC] Sovint amb el qualificatiu de 
|
|
54.
d'antuvi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sovint amb el qualificatiu de bell o primer anteposat a antuvi, de primer moment, abans de tota altra cosa. D'antuvi cal saber qui vindrà. L'afer va resultar més complicat del que semblava de bell antuvi. [...]
|
|
55.
bancalada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de persones que en un moment donat seuen en un banc. [...]
|
|
56.
tranc
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Traça a fer quelcom. Passa llarga, especialment la que es fa amb esforç i alçant molt la cama. en un tranc [o en dos trancs] En un moment, molt de pressa. Manera de caminar o de moure's. [...]
|
|
57.
escunçar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escaure's, coincidir. En aquell moment jo m'escunçava de passar pel carrer. [...]
|
|
58.
paleocorrent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corrent fluvial antic que existí en un moment determinat de la història geològica. [...]
|
|
59.
revolt 2 -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desordenat, com regirat. Agitat, que canvia a cada moment. Fer un temps revolt. [...]
|
|
60.
fal·lera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inclinació envers alguna persona o cosa que ens porta a pensar-hi tothora, a desitjar-la a tot moment, a no saber-se estar de freqüentar-la, etc. Té una fal·lera per aquella xicota. Té la fal·lera de beure, de jugar. Agafar una fal·lera. [...]
|
d'antuvi
loc. adv. [LC] Sovint amb el qualificatiu debell o primer anteposat a antuvi , de primer moment, abans de tota altra cosa. D'antuvi cal saber qui vindrà. L'afer va resultar més complicat del que semblava de bell antuvi.
loc. adv. [LC] Sovint amb el qualificatiu de