Resultats de la cerca frase exacta: 67
|
1.
espantar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar espant (a algú). És un covard: no res l'espanta. L'espantes amb les teves amenaces. M'espanta només de pensar-hi. Agafar por. No t'espantis: no serà res. Encara no veu el més petit perill, ja s'espanta. això no mata ni espanta V. matar [...]
|
|
2.
espantar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
|
3.
espantar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Causar espant. [...]
|
|
4.
espantar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [asustar] espantar, fer por. 2 espantar, fer fugir. Espantar las moscas, espantar les mosques. 3 [un adversario] espantar. 4 fam [asombrar] sorprendre. v pron 5 [tener miedo] espantar-se. 6 [admirarse] sorprendre's. [...]
|
|
5.
espantar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [causar espant] asustar, espantar, atemorizar. Els seus xiscles espantaren la canalla, sus chillidos asustaron a los niños. 2 abs espantar. Això sí que espanta!, ¡esto sí que espanta!3 [fer fugir] espantar, ahuyentar. Espanta les mosques, espanta las moscas. v pron 4 asustarse, espantarse [...]
|
|
6.
espantar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 espaventar alarmar aterrir escruixir esporuguir estamordir ferejar. Em fereja d'anar-hi. embasardir esfereir espasmaro espalmar esglaiar esverar esparverar espaterrar, espantar. En la pràctica, però, hom l'usa esp. en el sentit de meravellar, també correcte. astorar espaordir sobresaltar fer [...]
1 espaventar alarmar aterrir escruixir esporuguir estamordir ferejar. Em fereja d'anar-hi. embasardir esfereir espasmar o espalmar esglaiar esverar esparverar espaterrar, espantar. En la pràctica, però, hom l'usa esp. en el sentit de meravellar, també correcte. astorar espaordir sobresaltar fer agafar por donar un ensurt (o un surt) colpir d'espant fer posar els cabells drets (o de punta) esvalotar, espantar els animals (les gallines, els ocells, etc.). 2 (espantar-se pron.) agafar por corgelar-se sangglaçar-se estremir-se de por escagarrinar-se o cagar-se de por cagar-se a les calces tenir cucs quedar mort (hiperb.) o morir-se de por glaçar-se-li (a algú) el moll dels ossos esgarrifar-se restar petrificat arrugar-se-li (a algú) el melic 3 → esquivar. 4 Fig. → commoure. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
7.
espaterrar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Meravellar, espantar, granment amb alguna cosa extraordinària, amenaçadora. [...]
|
|
8.
espaventar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Espantar. [...]
|
|
9.
cuetejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cuejar . La vaca cueteja per espantar les mosques. [...]
|
|
10.
espaordir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Espantar 1 1 i 1 2. S'espaordia només de pensar en la proximitat de la guerra. [...]
|
1 espaventar
alarmar
aterrir
escruixir
esporuguir
estamordir
ferejar. Em fereja d'anar-hi.
embasardir
esfereir
espasmar o espalmar
esglaiar
esverar
esparverar
espaterrar, espantar. En la pràctica, però, hom l'usa esp. en el sentit de meravellar, també correcte.
astorar
espaordir
sobresaltar
fer agafar por
donar un ensurt (o un surt)
colpir d'espant
fer posar els cabells drets (o de punta)
esvalotar, espantar els animals (les gallines, els ocells, etc.).
2 (espantar-se pron.)
agafar por
corgelar-se
sangglaçar-se
estremir-se de por
escagarrinar-se o cagar-se de por
cagar-se a les calces
tenir cucs
quedar mort (hiperb.) o morir-se de por
glaçar-se-li (a algú) el moll dels ossos
esgarrifar-se
restar petrificat
arrugar-se-li (a algú) el melic
3 → esquivar.
4 Fig. → commoure.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana