1 (insecte) tinya 2 Rosegat per l'arna: Arnat. Que té arnes: Arnóso tinyós. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

briào brians mentagra, herpes pustulós que es fa al mentó. Cp. dermatosi, micosi, tinya Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

molt llarga ésser un bon punt ésser un bon peix ésser un espatotxí(≠ espadatxí) ésser un puta putamanyac(Alc.) ésser una bona pua ésser una vespa ésser més llest que la tinya ésser un tinyeta Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

pegar-li amb una mitja plena d'arena. rompre la crisma desfer (o girar, o rompre) la cara fer un cap nou (o una cara nova) inflar els morros gratar la tinya(a algú) apallissar, bufetejar, bastonejar. 5 tocar el cavall amb el fuet, pegar-li lleugerament amb el fuet. 6 (pegar-sepron.) [...]

, fig.) despert(->) arter llest eixerit(->) sagaç avisat picardiós ésser un bon peix (o un bon punt) ésser un sàtrapa, saber-la llarga en el comerç o tracte dels homes. ésser un argent viu tenir molta lletra menuda ésser un peix que es porta l'oli ésser viu com un alarb ésser més viu que la tinya [...]

intel·ligent). elet, dit d'una persona molt eixerida. Quin elet n'hi ha, d'aquell! tenir cap (o un bon cap, o molt de cap) tenir un cap molt clar ésser un cap clar ésser un caparràs viu com una centella viu com la tinya perdre's de vista saber-la llarga no tenir pa a l'ull capissar-hi molt tenir [...]

(vulg.) malvolent(persona, paraules, escrits) ésser dolent com (o més dolent que) la tinya ésser una malànima (o una mala ànima) danyós maleït. Té un geni maleït. nefast infernal. Un temps infernal. inclement, orco rúfol(temps) monstruós vergonyós vil(->) infecte(acte, persona) inconfessable [...]

(acció, costum) ésser més vell que la tinya (o que el mal pa) ésser més vell que escopir (o pixar) a terra ésser més vell que cagar ajupit Cp. reescalfat (fig.): que ja no és nou, dit d'una idea, d'una opinió, etc., rònec 3 m. i f. Persona vella. gueto(fam.) jaio jaio iaio vellard ancià [...]