FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De forma de tascó. Os esfenoide. Forma cristal·lina fonamental constituïda per un diedre en què les cares són simètriques en relació amb un eix binari de simetria bisector i normal a l'aresta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té escates. Situat entre els ossos esfenoide, parietal i occipital. Porció escatosa de l'os temporal. Peix de la família dels tríglids, de 10 a 20 centímetres de llargada, de color vermellós grisenc, amb un solc transversal molt marcat dalt del cap i amb [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té forma d'ala. Apòfisi lateral de l'esfenoide. Os situat al dalt de la boca darrere el paladar en certs vertebrats inferiors. Relatiu o pertanyent a la pterigoide o al pterigoide. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
adjunts. Cavitat pregona i estreta plena de pus. si cavernós Si venós en l'os esfenoide. Part del cos on la dona porta l'infant concebut. L'infant que portava en el seu si. El fruit del vostre si beneit. Part anterior del pit. Pitrera 1 i 2. Es tragué del si una bossa. Cor1 2 1 [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
frontal. os cuboide Os petit cúbic situat a la part exterior i superior del tars. os de la cama Canyella2 1. os de la cuixa Fèmur 1. os esfenoide Os del crani, central i simètric, de forma irregular, situat entre l'os frontal, l'etmoide i l'occipital. os etmoide Etmoide 2 [...]