91.
afroseminola
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
A Brackettville, durant els anys vuitanta del segle passat tan sols quedaven alguns parlants d'afroseminola de més de cinquanta anys i la llengua ja no es transmetia als infants, de manera que podria estar extingida o pràcticament extingida als Estats Units. L'anglès i l'espanyol són ara les [...]
|
92.
akateko
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
frontera es van produir cap al final del segle XIX, però no va ser fins als anys vuitanta del segle XX que van esdevenir importants numèricament. La violència que imperava a Guatemala en aquesta època, que va afectar greument la regió, va provocar diverses onades d'emigracions cap a Mèxic. Amb els [...]
|
93.
awakateko
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
totalment bilingüe, gaudeix d'una relativa bona salut. Hi ha població awakateka a Mèxic, procedent de Guatemala, des dels anys vuitanta del segle XX. Un nombre important de persones de la zona oriental de Guatemala va travessar la frontera en aquesta època fugint de la guerra civil.El govern de Guatemala [...]
|
94.
ixil
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
A Mèxic hi ha població ixil, procedent de Guatemala, des dels anys vuitanta del segle XX. Un nombre important de persones de la zona oriental de Guatemala va travessar la frontera en aquesta època fugint de la violència derivada de la guerra civil.La llengua ixil està formada per tres variants [...]
|
95.
k'iche'
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
A Mèxic hi ha població k'iche', procedent de Guatemala, des dels anys vuitanta del segle XX. Un nombre important de persones de la zona oriental de Guatemala va travessar la frontera en aquesta època fugint de la guerra civil.El k'iche', amb un milió de parlants aproximadament, és la llengua maia [...]
|
96.
kaqchikel
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
completada pel seu net Francisco Rojas l'any 1604. Es tracta d'una mostra important de la cultura maia en què es narren episodis de la mitologia i de la història kaqchikels.A Mèxic hi ha població kaqchikel, procedent de Guatemala, des dels anys vuitanta del segle XX. Un nombre important de persones de la [...]
|
97.
q'eqchi'
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
persones i la de El Salvador, fruit de migracions més o menys recents, de 12.000. El q'eqchi' que es parla a Belize és un dialecte sensiblement diferent dels que es troben a Guatemala.També hi ha població q'eqchi' a Mèxic, procedent de Guatemala, des dels anys vuitanta del segle XX. Un nombre important de [...]
|
98.
fabricar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(mot molt poc usat, en aquest sentit) confeccionar(es diu esp. de la fabricació de peces de vestir) elaborar(es diu esp. de la fabricació de productes químics i alimentaris) treure. Aquesta editorial treu cada any vuitanta títols nous. En alguns casos hom usa el verb indicador de l'acció [...]
|
99.
comptar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[mesurar] contar, calcular. Comptar els dies treballats, contar los días trabajados. 5 [tenir un cert temps] contar. Compta vuitanta anys d'edat, cuenta ochenta años de edad. 6 [determinar un preu] cobrar. Compta-m'ho ben barat, cóbramelo barato. 7 a comptar de a contar de (o desde). 8 comptar les hores (o [...]
|
100.
contar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] comptar. Cuenta ochenta años de edad, compta vuitanta anys d'edat. 5 [referir] contar. Es una historia muy larga de contar, és una història molt llarga de contar. 6 [un cuento] contar. 7 a contar de (o desde) a comptar de. 8 ¡cuéntamelo a mí! no cal que m'ho expliquis (o que ho juris)!, a mi m'ho [...]
[Se conjuga como: acordar] v tr 1 [numerar] comptar. Contar por pares, por docenas, comptar per parells, per dotzenes. 2 comptar. Te cuento entre los invitados, et compto entre els convidats. 3 [calcular] comptar. Cuenta lo que hemos gastado, compta el que hem despès. 4 [tener un cierto tiempo] comptar. Cuenta ochenta años de edad, compta vuitanta anys d'edat. 5 [referir] contar. Es una historia muy larga de contar, és una història molt llarga de contar. 6 [un cuento] contar. 7 a contar de (o desde) a comptar de. 8 ¡cuéntamelo a mí! no cal que m'ho expliquis (o que ho juris)!, a mi m'ho explicaràs! 9 ¿qué cuentas? com va això?, com anem? 10 ¿qué me cuentas? i ara, què em dius (o què me'n dius)?v intr 11 comptar. Contar hasta cien, comptar fins a cent. 12 [equivaler] valer. Tiene tanta fuerza que cuenta por dos, té tanta força que val per dos. 13 [confiar] comptar. Cuento con vuestra ayuda, compto amb la vostra ajuda. 14 [importar] comptar. Esto no cuenta, això no compta. 15 [calcular] comptar. 16 [tener en cuenta] comptar. No han contado conmigo para nada, no han comptat amb mi per a res. 17 contar con [confiar] comptar amb. 18 contar con [disponer, una cosa] disposar, tenir. El partido cuenta con muchos militantes, el partit disposa de molts militants. El piso cuenta con calefacción central, el pis té calefacció central. 19 contar con [disponer, una persona] comptar amb, disposar, tenir. Contamos con un capital considerable, comptem amb un capital considerable. 20 contar con ésser constituït (o integrat) per, constar de. La ganadería alpina cuenta con tantas cabezas de ganado, la ramaderia alpina és constituïda per tants caps de bestiar. 21 contar con que comptar que. 22 ¡cuenta con ello! compta-hi!, ja hi pots comptar! 23 es largo de contar és llarg d'explicar. 24 sin contar con que més tenint en compte que. El solo no lo puede hacer, sin contar con que tiene mala salud, ell sol no ho pot fer, més tenint en compte que té mala salut. 25 tener mucho que contar tenir moltes coses a explicar. v pron 26 formar part, ésser, considerar-se. Me cuento entre sus amigos, formo part dels seus amics. |