1.
congeniar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Avenir-se per coincidència de geni, de característiques i disposició morals. Un marit i muller que congenien. M'esforçaré per congeniar amb el meu director. [...]
|
2.
congeniar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com canviar.
[...]
|
3.
congeniar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr congeniar. [...]
|
4.
congeniar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr congeniar. [...]
|
5.
congeniar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
avenir-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
confrontar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [carear] acarar, afrontar. 2 [cotejar] confrontar, acarar. 3 [enfrentarse] afrontar. v intr 4 p fr [alindar] afrontar, confrontar. v pron 5 [enfrentarse] afrontar-se, enfrontar-se. 6 p fr [congeniar] avenir-se. [...]
|
7.
avenir 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [reconciliar] avenir p fr, poner de acuerdo. No els podem avenir, no los podemos avenir. v pron 2 [deixar de discrepar] avenirse, ponerse de acuerdo. 3 [entendre's bé] llevarse bien, congeniar intr, entenderse, avenirse. Els dos germans grans s'avenen molt, los dos hermanos mayores se [...]
|
8.
avenir-se
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Desavenir-se. Dissentir. Discrepar. Discordar. 2 Entendre's bé, coincidir en gustos, opinions, manera de fer, etc. harmonitzar fraternitzar (amb algú) agermanar-se compenetrar-se congeniar. Jo i ell no congeniem. entendre's. S'estimaven molt perquè s'entenien. estar d'acordo acordar-se concordar consonar [...]
|
9.
adaptar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
persona, etc.) ajustar-se acomodar-se congeniar contemperar-se conformar-se agombolar-se. És una persona molt agradable: s'agombola a tot. temperar-se emmotllar-se fer-se ballar segons el so(fig.) encaixar(intr). No encaixarà mai en aquest lloc de treball. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
1 readaptar, tornar a adaptar. ajustar. Ajustar un vestit del pare per al fill. acomodar. Acomodar una poesia a una música. coaptar, adaptar l'una a l'altra dues parts. contemperar. Contemperar la pròpia actitud a les circumstàncies. conformar. Conformar la conducta a les exigències del càrrec. apropiar. Apropiar les paraules a les circumstàncies. proporcionar habilitar. Habilitar una estança com a laboratori. transcriure, adaptar per a un instrument una música escrita per a un altre. Cp. graduar, combinar, arranjar, disposar 2 (adaptar-se pron.) (una persona a les circumstàncies, a una altra persona, etc.) ajustar-se acomodar-se congeniar contemperar-se conformar-se agombolar-se. És una persona molt agradable: s'agombola a tot. temperar-se emmotllar-se fer-se ballar segons el so (fig.) encaixar (intr). No encaixarà mai en aquest lloc de treball. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |