llueix tot el que sap.
No cal que et compris roba tan cara si després no la llueixes.
'Sortir airós', també amb un sentit irònic (usat pronominalment):
T'has preparat molt per fer aquesta presentació; espero que t'hi llueixis.
Sempre s'hi llueixen: quan toca recollir s'esfumen.
[...]
primer membre de l'oració apareix tot o tothom. Té el significat 'excepte'. Per exemple: Tot té solució sinó la mort. Ha vingut tothom sinó el director.
S'usa en l'expressió lexicalitzada No caldria sinó!, amb la qual s'expressa rebuig d'una petició o exigència. Per exemple: A sobre, ens demanen que [...]
Aquest complement predicatiu, generalment, es pronominalitza amb el pronom hi, fins i tot, en les construccions amb predicatiu opcional, quan el predicatiu està dislocat i va precedit de la preposició de. Per exemple:
La nomenen filla predilecta de la ciutat i també hi nomenaran altres persones [...]
formació d'un mot prefixat o un compost.
Erra vibrant entre vocals per la formació d'un mot derivat o compost
Com a norma general, en aquests casos s'escriu una sola r (tot i que el so és vibrant). Per exemple: aerorefrigerant, antiràbic, Contrareforma, extraradi, iberoromà, infraroig, etc.
Aquesta [...]
l'exposició fins que tanquin (simple descripció).
Avui a la tarda estarem a l'exposició fins que tanquin. (èmfasi en la duració).
Pel que fa a les localitzacions figurades, és a dir, que no expressen pròpiament un lloc físic, se sol fer servir el verb estar, tot i que davant d'una expressió lexicalitzada [...]
L'expressió casa meva (o casa meua), tot i que es fa servir sense determinant i amb el possessiu al darrere del nom, té un significat específic: 'la casa on visc, on m'estic' i pot aparèixer en posició de subjecte, atribut o complement verbal. Per exemple:
Casa teva és més gran.
Casa nostra és [...]
tenir en compte és quan el primer pronom acaba amb s i a continuació hi ha el pronom en, i aquesta combinació precedeix o bé una forma verbal començada amb vocal o hac o bé el pronom hi. En aquest cas, en general el pronom en adopta la forma n', tot i que també es pot mantenir la forma en, d'acord amb [...]
Àrea temàticaEquipament de la llar. Decoració. Bricolatge
hem de referir amb els termes placa de cocció o placa de focs. Cal recordar que es tracta d'un aparell de cuina complet, i que no s'ha de confondre amb l'element anomenat placa superior, que es comenta tot seguit.
3. Una placa superior o placa de sobrecuina és la placa superior de les cuines de gas [...]
Fitxa
175/12Darrera versió: 07.02.2020
Títol
'fins' o 'fins a'?
Nova gramàtica
Resposta
La preposició fins a (o fins) indica un límit o punt final que no s'ultrapassa. A continuació es detallen els casos en què la preposició fins a es manté sense reduir o bé es redueix a fins.
Amb valorespacial:
1. Es manté fins a:
Davant d'un nom o sintagma nominal (tret dels encapçalats per un demostratiu). Per exemple: Ves fins a la font. Arribarem fins a una fleca que conec. Anirem junts fins a casa.
Davant d'un infinitiu. Per exemple: Seguiu recte fins a arribar a la segona torre.
2. Fins a es redueix a fins:
Davant dels adverbis aquí, ací, allà, allí. Per exemple: Hauràs d'arribar fins allà si vols veure-ho.
Davant d'algunes preposicions com ara arran o enfront. Per exemple: La cua arribava fins enfront del supermercat.
3. Opcional (fins a o fins):
Davant de les preposicions sobre i sota (tot i que generalment s'usa fins a). Per exemple: Neteja bé fins a sobre dels armaris.
Davant de l'interrogatiu i relatiu on. Per exemple: No sé fins (a) on arriba aquesta carretera.
Davant de l'adverbi baix i les preposicions del tipus dalt, dins/dintre, prop, fora, davant o darrere. Per exemple: Hauríeu de caminar fins (a) dalt de la muntanya.
Davant dels demostratius aquest, aqueix i aquell (en aquest cas, també es pot substituir la preposició a per en per evitar la confluència de les dues vocals). Per exemple: Correu fins (a) aquell arbre o Correu fins en aquell arbre.
Amb valortemporal:
1. Es manté fins a:
Davant d'expressions temporals que, en altres contextos però sense la preposició fins, també portarien la preposició a. Per exemple: No pots engegar la ràdio fins a les 9 del matí.
Davant d'un infinitiu. Per exemple: No deixarem d'investigar fins a resoldre el cas.
2. Fins a es redueix a fins:
Davant d'oracions subordinades amb que. Per exemple: No descansarà fins que no ho aconsegueixi.
Davant de construccions temporals amb el verb fer. Per exemple: Fins fa una setmana estava de baixa.
Davant de sintagmes preposicionals: Fins d'aquí a deu minuts no vindrà. Hi seranfins per Nadal.
Davant d'adverbis temporals. Per exemple: Fins avui no he pogut explicar-te res. Fins ben aviat!
Davant de noms dels dies de la setmana sense determinant. Per exemple: No tornaran fins dilluns.
3. Opcional (fins a o fins):
Davant de sintagmes nominals definits que expressen dates concretes. Per exemple: Ens hi estarem fins (a) l'1 de setembre. No obrirà el negoci fins (a) l'any que ve. Va treballar al teatre fins (a) la tardor de l'any passat.
Davant dels demostratius aquest, aqueix i aquell (en aquest cas, també es pot substituir la preposició a per en per evitar la confluència de les dues vocals). Per exemple: No havíem netejat la cuina fins (a) aquell dia o No havíem netejat la cuina fins en aquell dia.
pillar ('saquejar')
El verb pillar és correcte només en el sentit de 'saquejar'. Per exemple:
En aquella època tothom passava gana i hi havia gent que pillava tot el que podia als comerços.
La resta d'usos que es fa amb el verb pillar no són correctes en català, ja que es tracta de [...]
La preposició fins a (o fins) indica un límit o punt final que no s'ultrapassa. A continuació es detallen els casos en què la preposició fins a es manté sense reduir o bé es redueix a fins.
Amb valorespacial:
1. Es manté fins a:
Davant d'un nom o sintagma nominal (tret dels encapçalats per un demostratiu). Per exemple: Ves fins a la font. Arribarem fins a una fleca que conec. Anirem junts fins a casa.
Davant d'un infinitiu. Per exemple: Seguiu recte fins a arribar a la segona torre.
2. Fins a es redueix a fins:
Davant dels adverbis aquí, ací, allà, allí. Per exemple: Hauràs d'arribar fins allà si vols veure-ho.
Davant d'algunes preposicions com ara arran o enfront. Per exemple: La cua arribava fins enfront del supermercat.
3. Opcional (fins a o fins):
Davant de les preposicions sobre i sota (tot i que generalment s'usa fins a). Per exemple: Neteja bé fins a sobre dels armaris.
Davant de l'interrogatiu i relatiu on. Per exemple: No sé fins (a) on arriba aquesta carretera.
Davant de l'adverbi baix i les preposicions del tipus dalt, dins/dintre, prop, fora, davant o darrere. Per exemple: Hauríeu de caminar fins (a) dalt de la muntanya.
Davant dels demostratius aquest, aqueix i aquell (en aquest cas, també es pot substituir la preposició a per en per evitar la confluència de les dues vocals). Per exemple: Correu fins (a) aquell arbre o Correu fins en aquell arbre.
Amb valortemporal:
1. Es manté fins a:
Davant d'expressions temporals que, en altres contextos però sense la preposició fins, també portarien la preposició a. Per exemple: No pots engegar la ràdio fins a les 9 del matí.
Davant d'un infinitiu. Per exemple: No deixarem d'investigar fins a resoldre el cas.
2. Fins a es redueix a fins:
Davant d'oracions subordinades amb que. Per exemple: No descansarà fins que no ho aconsegueixi.
Davant de construccions temporals amb el verb fer. Per exemple: Fins fa una setmana estava de baixa.
Davant de sintagmes preposicionals: Fins d'aquí a deu minuts no vindrà. Hi seranfins per Nadal.
Davant d'adverbis temporals. Per exemple: Fins avui no he pogut explicar-te res. Fins ben aviat!
Davant de noms dels dies de la setmana sense determinant. Per exemple: No tornaran fins dilluns.
3. Opcional (fins a o fins):
Davant de sintagmes nominals definits que expressen dates concretes. Per exemple: Ens hi estarem fins (a) l'1 de setembre. No obrirà el negoci fins (a) l'any que ve. Va treballar al teatre fins (a) la tardor de l'any passat.
Davant dels demostratius aquest, aqueix i aquell (en aquest cas, també es pot substituir la preposició a per en per evitar la confluència de les dues vocals). Per exemple: No havíem netejat la cuina fins (a) aquell dia o No havíem netejat la cuina fins en aquell dia.