11.
rozar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
terreno] artigar, eixermar. 7 fig vorejar. Rozar un peligro, vorejar un perill. 8 fig ranejar a intr. Rozar los cincuenta, ranejar als cinquanta. 9 fig acostar-se pron, vorejar. Rozar el ridículo, acostar-se al rídícul. v pron 10 [ajarse] desgastar-se, fer-se malbé. 11 [ensuciarse] engrutar-se [...]
|
12.
rondar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [para vigilar] rondar. 2 [merodear] rondar, rondejar. v tr 3 rondar, rondejar. 4 fig rondar. Hace rato que el sueño me ronda, fa estona que em ronda la son. 5 fig [cortejar] rondar, rondejar. 6 fig [acercarse] acostar-se pron, ranejar intr. Rondaba los cincuenta, s'acostava als cinquanta. [...]
|
13.
zumbar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 bonir, brunzir, brumir. 2 [los insectos] brunzir, bonir, bugonar. 3 ranejar. No tiene los cincuenta años pero le zumban, no té cinquanta anys, però hi raneja. 4 ir zumbando fam anar rabent, anar com un llamp. v tr 5 fam ventar, clavar. Zumbar un buen coscorrón, ventar un bon calbot. 6 [...]
|
14.
picar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 31 fig i p fr [empezar a obrar] picar. La peste ya pica, la pesta ja pica. 32 fig [dejarse engañar] caure a la ratera, caure-hi de quatre potes. 33 picar alto fig i fam [tener pretensiones] tenir vent al cap, pixar alt. 34 picar en fig i fam [rayar] ranejar a. Picar en poeta, ranejar a poeta. v pron [...]
|
15.
acostar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
'algú. abordar una nau, acostar-s'hi amb la pròpia nau fins a tocar-la, per combatre-la. arpejar, acostar-se tant a una cosa que manqui poc per a tocar-la. ranejar. No té vint anys, però hi raneja, s'hi acosta. fer-se ençà, acostar-se a aquell que parla. Fes-te ençà! Feu-vos ençà! Manuel [...]
|
16.
andar 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
aquests afers. 35 andar metido en estar ficat en. 36 andar por los [edad] anar pels, ranejar. Anda por los cincuenta, va pels cinquanta. 37 andar tras [una cosa] anar darrere. 38 andar tras [una persona] encalçar, perseguir. 39 andar tras [conquistar, procurar hablarle] anar al darrere. 40 ande yo [...]
|
17.
ratlla
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
'anys: Ranejar. Arpejar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
18.
año
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 any. Tiene cuarenta años cumplidos, té quaranta anys complerts. El año 3 antes de Cristo, l'any 3 abans de Crist. Ir para (o acercarse a) los quince años, anar pels (o acostar-se als, o ranejar als) quinze anys. 2 [período de un año] any. El año que viene, l'any que ve (o venidor, o vinent). 3 [...]
|
19.
prop
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. a les envistes de, relativament prop, quan es tracta de grans distàncies. Veníem de París, i ja érem a les envistes de Barcelona quan vam tenir aquell accident. 2 Ésser prop de: Ranejar(intr.), faltar poc per a atènyer un nivell o una edat. No té vint anys, però hi raneja, té prop de vint anys [...]
|
20.
arribar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
actual. venir. Ja vindrà el dia que se'n penediran. caure la nit, arribar la nit. 4 Ascendir una cosa que és susceptible de variació (que creix, puja, etc.) a un cert grau o nivell. atènyer. L'aigua atenyia als balcons de les cases dels barris baixos. ranejar. L'aigua no envaïa encara els balcons [...]
1 Tocar al terme del seu camí, una persona o una cosa. aplegar o plegar (dial.). Al cap de poc aplegà el capità. pervenir, arribar amb dificultat i esforç a l'indret on volíem anar. atènyer. Aquest fet pot atènyer a les orelles del meu pare. abordar, arribar a un ribatge. Abordarem a Tarragona. Abordàrem a les sis. aterrar, arribar, prendre terra, un ocell, un avió. guanyar, arribar al lloc que hom pretén. Les naus guanyaren el port. esdevenir. Llavors esdevingueren en un prat. tocar, arribar, en un viatge, a un punt on hom no roman. Fent aquesta ruta no hi tocarem, a Avinyó. recalar, arribar, una nau, després d'un viatge, a la vista d'un punt conegut. fer cap (a un lloc) Cp. venir 2 Atènyer el fi perseguit. pervenir atènyer accedir. S'usa sobretot en frases com: accedir al tron, al papat. reeixir. Ha reeixit a obtenir el que desitjava. 3 Per transcurs del temps, una època esdevenir actual. venir. Ja vindrà el dia que se'n penediran. caure la nit, arribar la nit. 4 Ascendir una cosa que és susceptible de variació (que creix, puja, etc.) a un cert grau o nivell. atènyer. L'aigua atenyia als balcons de les cases dels barris baixos. ranejar. L'aigua no envaïa encara els balcons però hi ranejava. No té encara vint anys però hi raneja. arpejar (v. tr.). L'aigua arpejava els balcons de les cases. No té encara cinquanta anys, però els arpeja. aconseguir. El meu avi va aconseguir la norantena. 5 Tenir extensió, potència, etc., suficients a un cert objecte o fi. abastar (v. intr.). Amb la mà abastava al sostre. No ho abasto a comprendre. acabar (en frases negatives). No ho acabo de veure. 6 Tenir lloc, una cosa. → esdevenir-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |