Resultats de la cerca frase exacta: 295
|
81.
clàmide
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capa curta, agafada sobre l'espatlla dreta amb un afiblall, emprada pels grecs i els romans. [...]
|
|
82.
portafusell
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corretja fixada per dues anelles al fusell, que serveix per a portar-lo penjat a l'espatlla. [...]
|
|
83.
omòplat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Os pla triangular que forma la part posterior de l'espatlla i al qual s'articula l'húmer. [...]
|
|
84.
fustegal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pal lleugerament corbat emprat per a portar a l'espatlla dues galledes, una a cada un dels seus extrems. [...]
|
|
85.
espatllar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alterar el bon estat, el correcte funcionament, la bona marxa (d'algú o d'alguna cosa). Això espatlla la salut. Amb les teves imprudències espatllaràs el negoci. La humitat va espatllar el rellotge. Em vaig espatllar la mà: no me'n puc servir. Tenim una rentadora que s [...]
portafusell
m. [LC] [DE] Corretja fixada per dues anelles al fusell, que serveix per a portar-lo penjat a l'espatlla. 
|
|
86.
beaces
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alforja petita que porten a l'espatlla els mendicants, els pastors, etc. Alforja que hom posa sobre l'esquena d'una haveria. [...]
|
|
87.
palanquí
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llitera, especialment per a una sola persona, portada a l'espatlla de dos o quatre homes per mitjà d'unes vares horitzontals. [...]
|
|
88.
braó
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de carn d'oví de tercera corresponent a la part final de la cuixa o de l'espatlla. Força corporal, vigoria. Valor, coratge. [...]
|
|
89.
helicó
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument de vent, de metall, de grans dimensions, amb un tub cònic circular que permet posar-se'l al voltant del cos repenjat sobre una espatlla. [...]
|
|
90.
beca
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Banda que es porta encreuada al pit d'espatlla a espatlla i penja esquena avall sobre el mantell, usada com a insígnia de col·legial, de seminarista, etc. Ajut atorgat a un estudiant per facilitar-li totalment o parcialment el pagament dels estudis o la manutenció. Gorra [...]
|
portafusell
m. [LC] [DE] Corretja fixada per dues anelles al fusell, que serveix per a portar-lo penjat a l'espatlla.
m. [LC] [DE] Corretja fixada per dues anelles al fusell, que serveix per a portar-lo penjat a l'espatlla.