FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Títol, inferior al de rei, atribuït a certs sobirans orientals. Arquebisbe, amb poder civil, d'una comunitat ortodoxa subjecta a dominació estrangera. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és l'església principal d'un bisbat, seu del bisbe o de l'arquebisbe amb el capítol. La basílica catedral de Tarragona. Església catedral. Catedralici. Capítol catedral. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lligadura dels antics orientals, portada més tard per les dones romanes. Lligadura alta i puntuda que en les grans solemnitats porten els bisbes, arquebisbes i altres prelats que gaudeixen d'aquest privilegi. Dignitat d'arquebisbe o bisbe. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
territorial de primer grau pròpia de molts estats. Reunió de cases de religiosos que depenen d'un mateix superior. província eclesiàstica Conjunt de diòcesis sufragànies d'un arquebisbe metropolità. Territori biogeogràfic en què es divideix una regió, [...]