Resultats de la cerca frase exacta: 53
|
51.
paño
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
calents. 22 paños calientes fig pal·liatius, atenuants. 23 paños calientes remeis ineficaços. 24 ser del mismo paño ésser de la mateixa estofa (o mena). 25 ser el paño de lágrimas de alguien eixugar els plors (o les llàgrimes) d'algú, consolar algú, ésser el confident d'algú. [...]
|
|
52.
arruïnar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
perdre a algú els cabals o diners. desdinerar. L'han desdinerat a força de préstecs. empobrir ensorrar(fig.). El negoci ja no marxava gaire bé, i aquesta pèrdua ha acabat d'ensorrar l'amo. arrossinar. Els X. van de mal en pitjor: estan arrossinats. llevar la pell(a algú) (fig.), arruïnar-lo. eixugar [...]
1 Fer caure en ruïna una construcció. ensorrar. El terratrèmol va ensorrar més de cent cases. aterrar esbaldregar o esboldregar, fer enfonsar part d'una paret, d'un marge, etc. enrunar, convertir en runes. 2 (arruïnar-se pron.) anar-se'n a terra (un edifici, una construcció, etc.) esbaldregar-se o esboldregar-se, arruïnar-se, en part, una paret, un marge. → esllavissar-se. 3 Fig. Causar la ruïna econòmica o la salut. minar. Aquells fets minaren l'autoritat de l'Estat i causaren el seu esfondrament. malmetre fer malbé desolar, arruïnar un país destruint tot el que hi ha. descabalar, fer perdre a algú els cabals o diners. desdinerar. L'han desdinerat a força de préstecs. empobrir ensorrar (fig.). El negoci ja no marxava gaire bé, i aquesta pèrdua ha acabat d'ensorrar l'amo. arrossinar. Els X. van de mal en pitjor: estan arrossinats. llevar la pell (a algú) (fig.), arruïnar-lo. eixugar la butxaca (d'algú), deixar-lo arruïnat. 4 (arruïnar-se pron.) anar a (o de) mal borràs, arruïnar-se. empobrir-se (→) descabalar-se deixar-hi els ossos (en un afer, etc.) caure en la misèria ballar el capoll (fig.) restar amb la camisa a l'esquena perdre bous i esquelles, perdre-ho tot. Ant. Enriquir-se. Surar. Refer-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
53.
mullar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
sopa Cp. impregnar Ant. Assecar. Eixugar. Escórrer. 4 Fig.: aprofitar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
1 Fer caure en ruïna una construcció.
ensorrar. El terratrèmol va ensorrar més de cent cases.
aterrar
esbaldregar o esboldregar, fer enfonsar part d'una paret, d'un marge, etc.
enrunar, convertir en runes.
2 (arruïnar-se pron.)
anar-se'n a terra (un edifici, una construcció, etc.)
esbaldregar-se o esboldregar-se, arruïnar-se, en part, una paret, un marge.
→ esllavissar-se.
3 Fig. Causar la ruïna econòmica o la salut.
minar. Aquells fets minaren l'autoritat de l'Estat i causaren el seu esfondrament.
malmetre
fer malbé
desolar, arruïnar un país destruint tot el que hi ha.
descabalar, fer perdre a algú els cabals o diners.
desdinerar. L'han desdinerat a força de préstecs.
empobrir
ensorrar (fig.). El negoci ja no marxava gaire bé, i aquesta pèrdua ha acabat d'ensorrar l'amo.
arrossinar. Els X. van de mal en pitjor: estan arrossinats.
llevar la pell (a algú) (fig.), arruïnar-lo.
eixugar la butxaca (d'algú), deixar-lo arruïnat.
4 (arruïnar-se pron.)
anar a (o de) mal borràs, arruïnar-se.
empobrir-se (→)
descabalar-se
deixar-hi els ossos (en un afer, etc.)
caure en la misèria
ballar el capoll (fig.)
restar amb la camisa a l'esquena
perdre bous i esquelles, perdre-ho tot.
Ant. Enriquir-se. Surar. Refer-se.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana