FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Distingir, en un text escrit o imprès, (els sons figurats per les lletres). No saber llegir, de llegir. Aprendre de llegir. Tenir una lletra difícil de llegir. No entén el que llegeix. Llegir una carta, un llibre. Adquirir coneixença del que diu (un escrit, un autor). Llegir [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Distingir (una cosa) d'altres per qualitats peculiars. A mesura que el món medieval surt de la infantesa els artistes s'individualitzen. Particularitzar 1 . [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Separar (alguna cosa que està barrejada, confosa, amb altres). Pervenir a la coneixença (d'alguna cosa difícil de penetrar, d'esbrinar). Distingir amb la vista (alguna cosa llunyana). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'adjuntar. En gram., zeugma. En jur., unió dels béns mobles d'algú als d'un altre, d'una manera inseparable, però que permet de distingir les dues parts. Cosa adjuntada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'encegar o d'encegar-se; l'efecte. Té un encegament per aquella noia. Debilitat passatgera de la visió, la manifestació més comuna de la qual és la incapacitat de distingir entre certs colors. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de mesclar; l'efecte. Forma d'adquisició de la propietat de béns mobles per accessió, consistent en la unió de coses que es barregen i es compenetren talment que no es poden separar ni distingir. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Marcar, descriure, distingir, pels caràcters propis. Constituir el caràcter (d'algú o alguna cosa). Els símptomes que caracteritzen una malaltia. Tenir una propietat com a característica. Aquest trastorn es caracteritza per una acceleració del ritme cardíac. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que passa o es transfereix de l'un a l'altre. Que té o selecciona un complement directe. Verb transitiu. Una oració, construcció, transitiva. Propi dels verbs que seleccionen un complement directe. Cal distingir els usos transitius dels intransitius. Que té el seu terme [...]
