FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un tret, una actitud, etc., inusitats, fer singular, distingir dels altres. Singularitza el poeta l'especial accent de veritat que transmeten les seves obres. Una persona, una cosa, distingir-se d'altres de la mateixa espècie. L'arquitectura romànica se singularitza sobretot en els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer diferent. Aquests caràcters són els que diferencien el fòsfor roig del fòsfor blanc. Esdevenir diferent. Cal diferenciar-se dels altres. Separar o distingir (una cosa) d'una altra constatant-ne les diferències. L'accent gràfic ens serveix per a diferenciar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de distingir o de distingir-se; l'efecte. La distinció del bé i del mal. La distinció dels fonemes en vocals i consonants. Fer una distinció, una distinció subtil. Sense distinció d'edat, de sexe. Tots sense distinció. Qualitat de distingit. La [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Figura emblemàtica amb una sentència concisa que l'explica, usada especialment en heràldica per a denotar el designi de la persona que l'adopta. La divisa és sota l'escut. La nostra divisa és «Avant i fora». Senyal exterior per a distingir. Els jugadors anglesos [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Oposició extrema. Condició d'un cos per la qual mostra propietats o forces oposades en parts o en direccions oposades. Fet de presentar tal o tal propietat un cos amb relació als seus pols. Propietat d'un sistema elèctric que permet distingir els pols positiu i negatiu d'un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reunir, barrejar (coses anàlogues) de manera que no es poden distingir les unes de les altres. El Segre i l'Ebre confonen llurs aigües. Confondre's dues coses, confondre's una cosa amb una altra. Els nobles s'havien confós amb el poble. Abans de la creació els elements es [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat d'un aplec de persones o de coses mesclades de manera que no es poden distingir les unes de les altres, posades totes juntes de qualsevol manera. Els lladres volgueren aprofitar-se de la confusió per a robar. L'atac sobtat portà la confusió als rengles enemics. Confusió d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Teatre de varietats. Grup que es pot distingir dintre el conjunt dels animals, les plantes, els fongs o els bacteris d'una mateixa espècie, atenent a certs caràcters que no són comuns a tots els individus de l'espècie. Varietat resistent a una malura. Conjunt d'individus d'una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, entre els quals cal distingir els que pertanyien al difunt i els que tenien una finalitat ritual. Lloc o recipient destinat a dipositar-hi o guardar-hi alguna cosa, a emmagatzemar-hi o retenir-hi alguna cosa. Els dipòsits del moll. Un dipòsit de mercaderies. Un dipòsit de cadàvers. [...]
