Resultats de la cerca frase exacta: 298

51. Flexió de gènere amb denominacions d'animals
Font Fitxes de l'Optimot
, girafa, etc. En la majoria de contextos en què poden aparèixer, la distinció entre mascles i femelles sol ser irrellevant, però si es vol distingir el sexe d'aquestes espècies, sobretot en àmbits tècnics o especialitzats, s'afegeix en aposició la forma mascle o femella al nom de l'espècie. Per exemple [...]
52. Va agradar molt a l'Andreu o Li va agradar molt a l'Andreu? / Complement indirecte amb verbs psicològics / Duplicació pronominal del complement indirecte de tercera persona
Font Fitxes de l'Optimot
De vegades, un complement indirecte de tercera persona (singular o plural) es pot trobar a la mateixa oració en forma d'un sintagma introduït per la preposició a i també duplicat per un pronom (li o els). Quan passa això, cal distingir dos casos diferents: 1. Si un verb porta un complement [...]
53. Sigles: gènere i nombre
Font Fitxes de l'Optimot
nucli del sintagma nominal no està representat en la sigla, com en la MAT (la línia elèctrica de molt alta tensió). Ara bé, encara que no hi estigui representat, la sigla també té tant el gènere com el nombre del nucli del sintagma. En relació amb el nombre de les sigles, podem distingir tres tipus de [...]
54. Ortografia de la essa sorda: 's', 'ss', 'c' i 'ç'
Font Fitxes de l'Optimot
Les paraules sol, russa, cirera o adreça contenen el so de la essa sorda, que cal distingir del so de la essa sonora (que es troba en paraules com Teresa, colze o zoo). Per escriure correctament aquests sons és molt important, primerament, distingir-los. El so de essa sorda, com el de sou, rossa [...]
55. Ortografia de r i rr / r i rr en compostos i derivats
Font Fitxes de l'Optimot
Les paraules cara o braç contenen el so de erra simple, que cal distingir del so de erra vibrant, que trobem en paraules com racó, subratllar, folre o Enric. El so de erra simple es representa gràficament amb una sola erra. Per exemple: ara, fera; Maria; creixement, dring, fresc, gros, pruna [...]
56. Pronom relatiu en complements preposicionals: el qual, qui o què / el tema del que parles o el tema de què parles?
Font Fitxes de l'Optimot
noia amb qui més parlo és ella (i no La noia amb la qui més parlo és ella). He escrit una novel·la, sobre la qual versarà la meva xerrada (i no He escrit una novel·la, sobre la que versarà la meva xerrada). Ara bé, cal distingir aquests casos de les frases en què l'antecedent està elidit i, per tant [...]
57. gemèter
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Ciències de la Terra
Reflectòmetre amb escala graduada en valors d'índexs de refracció, que s'utilitza per a distingir el diamant dels seus substituts. [...]
58. opacus
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Ciències de la Terra
Dit de la varietat de núvol del gènere altocúmulus, altoestratus, estratocúmulus o estratus, que forma una capa de núvols que impedeix de distingir el Sol i la Lluna. [...]
59. translucidus [la]
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Ciències de la Terra
Dit de la varietat de núvol dels gèneres altocúmulus, altoestratus, estratocúmulus o estratus, que forma una capa de núvols que permet de distingir el Sol i la Lluna. [...]
60. perlucidus [la]
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Ciències de la Terra
Dit de la varietat de núvol dels gèneres altocúmulus o estratocúmulus que, juntament amb altres del mateix tipus, forma una capa de núvols extensa amb espais clars petits que permeten de distingir el Sol i la Lluna. [...]
Pàgines  6 / 30 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>