Resultats de la cerca frase exacta: 298
|
1.
distingir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
príncep el distingia molt. Reconèixer (una persona o una cosa) entre altres o d'una altra per algun senyal o característica. No distingeix la tela del cotó. No distingeix els bons dels dolents. Distingir un color, un so, d'un altre. Considerar com a distint. Els van llençar tots sense [...]
|
|
2.
distingir
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com servir.
[...]
|
|
3.
distingir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 distinguir. La raó distingeix l'home de les bèsties, la razón distingue al hombre de las bestias. 2 [mostrar estimació] distinguir. El van distingir tot premiant-lo, le distinguieron premiándole. 3 [percebre clarament] distinguir. Distingir una figura humana al lluny, distinguir una figura [...]
|
|
4.
distingir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 diferenciar individualitzar individuar 2 Elevar per damunt del comú, fer particular estimació d'una persona amb preferència a d'altres. singularitzar discriminar particularitzar privilegiar honoraro honrar(->) 3 (distingir-sepron.) assenyalar-se ressaltar. Entre tots els jugadors ressaltà X p [...]
|
|
5.
discriminar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Marcar una distinció, diferenciar. Distingir, discernir. Donar un tracte d'inferioritat (a algú). [...]
|
|
6.
tonema
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unitat fonològica basada en el to, que permet de distingir significacions. [...]
|
|
7.
diacrític -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que serveix per a caracteritzar, per a distingir. Símptomes diacrítics. Signe diacrític. [...]
|
|
8.
gurmet
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que sap distingir i apreciar la bona cuina. Persona afeccionada a menjar bé. [...]
|
|
9.
pandèmic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la pandèmia. Cal distingir la grip pandèmica dels estats gripals estacionals. [...]
|
|
10.
distintiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que serveix per a distingir, que marca o expressa distinció. El caràcter distintiu d'una espècie. Senyal distintiu. L'ègida és el distintiu de la deessa Pal·les. En ling., que té un valor funcional. La sonoritat és un tret distintiu del sistema fonològic [...]
desbordar
|
desbordar
1 1 v. tr. [GL] [LC] Un riu, una riera, etc., vessar (les seves aigües) per damunt de les seves vores.
1 2 v. tr. [LC] Fer vessar les aigües (d'un riu, d'una riera, etc.) per damunt de les seves vores. Les pluges han desbordat la riera.
1 3 v. intr. pron. [GL] [LC] Un riu, una riera, etc., sortir de mare. Els torrents es desbordaren.
1 4 v. intr. pron. [LC] Desbordar-se les passions, l'entusiasme.
2 1 v. tr. [DE] Un cos de tropes, aconseguir, estenent-se en amplària, envoltar els flancs (d'un cos enemic, d'una posició, etc.).
2 2 [LC] ésser algú desbordat pels esdeveniments No poder impedir que vagin més enllà que ell no volia.
2 3 [LC] ésser desbordat per l'adversari Un jugador, veure's impotent per a defensar-se del joc de l'adversari.