Davant d'un infinitiu que expressa finalitat, és possible fer servir les preposicions per i per a en els parlars que distingeixen aquestes dues preposicions (valencià, tortosí, i en els parlars més occidentals del nord-occidental), o bé només la preposició per, en els parlars que només usen [...]
Tot i que de vegades s'usa la construcció de + infinitiu amb valor condicional, no és acceptable des del punt de vista normatiu. Es pot optar per altres fórmules, com ara la conjunció si + verb conjugat, o la locució en cas que, entre altres. Per exemple:
Si ho hagués sabut, no t'ho hauria [...]
verbs es troben davant d'un infinitiu, en registres formals és preferible canviar la preposició en per la preposició a. Per exemple:
La democràcia consisteix a fer que el poble participi en la política.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (26.5.2.1)
[...]
De vegades, s'usa un nom genèric precedit de la preposició a per fer referència a llocs concrets (gairebé com si fossin topònims). Per exemple:
Veniu a plaça.
Avui els nens no van a escola.
Aquest cap de setmana volen anar a muntanya.
Quan aquesta mena de complements de lloc duen article, solen [...]
La construcció formada per la preposició a seguida d'un verb en infinitiu, quan no depèn de cap verb en forma finita, pren un valor imperatiu. Per exemple:
Apa, a dormir! (és a dir, 'aneu a dormir!')
Vinga, a callar i a córrer! (és a dir, 'calleu i correu!')
A fer bondat! (és a dir, 'feu bondat [...]
Malgrat que, oralment, en els registres col·loquials s'usa l'article neutre lo, en els registres formals cal evitar aquesta forma i usar altres construccions.
Un dels casos en què se sol trobar l'article neutre en registres col·loquials és acompanyant un adjectiu. Per exemple: Farem tot lo [...]
Per expressar prioritat, es poden fer servir les construccions abans de + infinitiu o abans que + verb en subjuntiu. Per exemple:
Abans de dir qualsevol cosa, vull que sàpigues que no ha sigut culpa nostra.
Abans que diguis qualsevol cosa, vull que sàpigues que no ha sigut culpa nostra.
L'última [...]
El verb basar-se regeix un complement introduït per la preposició en. Per exemple:
Les seves suposicions es basen en les coses que ha observat.
Ara bé, quan aquest verb es troba davant d'un infinitiu, en registres formals és preferible canviar la preposició en per la preposició a. Per exemple [...]
Quan el verb pensar té el significat de 'tenir la intenció de', va seguit de complement directe, que pot anar introduït per la preposició de. Per exemple:
Pensava dir-li la veritat tan bon punt arribés.
Pensava de dir-li la veritat tan bon punt arribés.
En canvi, amb els significats de 'recorda [...]