FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de forces de la marina d'un estat. Antigament, conjunt de forces navals amb una mateixa finalitat operativa. Ramat, especialment d'animals joves que el pagès compra per engreixar-los i vendre'ls un cop criats. fer armada Comprar animals joves per tornar-los a vendre un cop [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Departament d'un corral, especialment per a tenir-hi les cabres o les ovelles quan estan a punt de parir, per a separar-les del ramat quan hom les vol munyir, etc. Corraleta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Campana petita, cilíndrica o quasi cilíndrica, com les que es posen al coll dels bous, dels moltons, etc., que guien un ramat. perdre el bou i les esquelles V. bou¹. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grup d'animals d'un ramat escarotats, especialment l'aviram. Escamot, especialment, fracció de tropa o de colla de soldats esbandits que se separen del seu cos desordenadament. Porció de gent desordenada. Avalot desordenat, crits i renou. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de treure; l'efecte. Barca de bona treta. Sortida d'una mercaderia, demanda que se'n fa. Cosa dita o feta per a enganyar algú. Acció de separar del ramat el bestiar destinat a la venda. Desembosc. Tret1 1. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esquella grossa, normalment més ampla del cos que de l'obertura, que es penja al coll de les ovelles i altres animals a muntanya. Esquella que porta l'ovella que guia el ramat. dur la borromba Ésser el darrer d'una classe en una escola. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que guarda un ramat de cabres. Casa o cabana on es recullen les cabres de nits. Persona que ven llet de cabra. cabrer de raïm Bagot, gotim. Ormeig semblant al rall, però més petit i amb un cèrcol de reforç per a pescar cabres. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar nou vigor (a alguna cosa), animar d'una força nova, fer reviure. Renovellar algú les seves forces. Renovellar els passats plaers. Això li renovellava els dolors. Renovellar una amistat. Hem comprat tres mascles per renovellar el ramat. Canviar en part. Amb els anys la ciutat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ramat que es fa reunint els caps de bestiar de diferents cases i que un sol pastor, pagat per tothom, treu a pasturar. Colla de gent avalotada, especialment jove. Terreny comunal, afores sense conrear. a la dula En llibertat, sense control o vigilància de ningú. Anar a la dula. Criar-se [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
familiaris). Gos llebrer, coniller, perdiguer, de pastor, de ramat, d'aigua, de caça, de falda, peter, de parada o de mostra, de rastre, tofoner. El gos lladra, clapeix, udola, borda, grinyola. Fidel com un gos. gos d'atura Gos que serveix per a guiar el ramat. gos de presa Gos fort que no deixa [...]
