91.
escarapel·la
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Insígnia en forma de disc que es col·loca a la part més visible del barret, del ros, etc. [...]
|
92.
rossenc -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que tira a ros. [...]
|
93.
enrossir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer tornar ros. Aquesta tintura enrosseix el cabell. Enrossir la carn en coure-la. Esdevenir ros. El cabell se t'ha enrossit. [...]
|
94.
cap-rossenc -rossenca
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el cabell ros. [...]
|
95.
callol -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Groguenc tirant a ros. Un bou callol. [...]
|
96.
rossor
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de ros. La rossor del seu cabell. [...]
|
97.
Ros del Pentinat, Mas del
Font
Nomenclàtor de Catalunya
Ribera d'Ebre
Ascó
Ros del Pentinat, Mas del
Edificació aïllada (mas, casa...) [...]
|
98.
Ros del Planxat, Mas del
Font
Nomenclàtor de Catalunya
Segrià
Llardecans
Ros del Planxat, Mas del
Edificació aïllada (mas, casa...) [...]
|
99.
capó 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Animal castrat. Pollastre capat de petit per engreixar-lo. Capons del Prat. Capó rostit. capó d'aigua ros Martinet ros. capó reial Ocell de la família dels tresquiornítids, d'uns 55 centímetres de llargada, de plomatge negre amb reflexos rogencs i verdosos [...]
capó1
|
100.
pioc 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels otídids, d'aproximadament 1 metre de llargada, de plomatge ros ratllat de negre, propi de les zones estepàries eurasiàtiques (Otis tarda). pioc salvatge Pioc2 2. [...]
|