FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No gens reeixit. Quina festa més cagada! Covard, que per no res agafa por, amb qui no es pot comptar per a res que impliqui un risc, un esforç, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Observar el descans sabàtic. Entre els judaïtzants i en algunes confessions cristianes partidàries del sabatisme, observar la festa el dissabte i no el diumenge. Descansar després d'un treball assidu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de retirar-se la tropa a la caserna o a l'allotjament per reposar. Tocar retreta. retreta militar Festa nocturna en què recorren els carrers tropes amb fanals, torxes, músiques, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Festa en què combatien amb armes corteses dues colles de cavallers. Concurs, competició esportiva consistent en l'enfrontament individual o per equips. Un torneig d'escacs. Demà comença el torneig futbolístic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba perenne del gènere Symphytum, de la família de les boraginàcies, de fulles lanceolades o oblongues i flors de corol·la tubulosa agrupades en cimes. consolda major Consolda de fulles recurrents i tija alada, i de flors violàcies o rosa, antigament cultivada, que es [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vestir amb la roba de les festes. Un dia endiumenjà la mosseta i anaren al mercat de Vic. Avui estic d'humor: em sembla que m'endiumenjaré i me n'aniré a fer un tomb. Donar (a una cosa) l'aspecte que presenta els dies de festa. Amb motiu d'aquella visita endiumenjaren la casa de dalt [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mesura de capacitat per a oli, dividida en 5 quartans, pròpia del Penedès i del Camp de Tarragona. Cinquena posició del canvi de marxes d'un vehicle automòbil, que proporciona major velocitat i menor potència que la quarta i major potència i menor velocitat que la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Encomanar, encarregar. Li va comanar la custòdia del fill. Posar-se sota la potestat o el domini d'un senyor major, tant d'una manera merament personal com per raó de terres, de castells o de feus atorgats per aquest a qui es comanava o bé per manament del príncep. Atorgar [...]
