Resultats de la cerca frase exacta: 243
|
21.
inestroncable
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no pot ésser estroncat. El seu riure inestroncable. [...]
|
|
22.
esclafir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer un esclafit o esclafits. Esclafir les xurriaques. Esclafir el tro. esclafir a riure (o a plorar, etc.) Posar-se a riure, a plorar, etc., sobtadament i d'una manera sorollosa. Fer que (alguna cosa) faci un esclafit. El noi, furiós, esclafí el fuet a terra. Iniciar sobtadament i [...]
esclafir
|
|
23.
facècia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que hom diu o fa per divertir fent riure. [...]
|
|
24.
hilaritat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Riure sorollós provocat per allò que hom veu o sent. [...]
|
|
25.
irrisió
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de riure's d'una persona o d'una cosa. [...]
|
|
26.
esqueixar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arrencar (una rama) d'una planta. Repenjant-s'hi, han esqueixat una branca de la figuera. Esqueixar-se una branca. esqueixar-se de riure Trencar-se de riure. Partir (un cos fibrós) segons la direcció de les seves fibres. Esqueixar bacallà. [...]
|
|
27.
plasenteria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Burla lleugera, allò que hom diu o fa per divertir fent riure. [...]
|
|
28.
expansionar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar expansió (a alguna cosa). La Catalunya dels segles xiii i xiv expansionà amb força la seva cultura. El poder creix i s'expansiona. Donar expansió als propis sentiments. Tenien prohibit de riure, d'expansionar-se, de semblar joves. [...]
|
|
29.
mofar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer mofa. Es posà a riure com si es mofés del seu propòsit. [...]
|
|
30.
rialler -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propens a riure. D'aspecte delitós que mou a l'alegria. Un prat rialler. [...]
|
esclafir
1 1 v. intr. [LC] Fer un esclafit o esclafits. Esclafir les xurriaques. Esclafir el tro.
1 2 [LC] esclafir a riure (o a plorar, etc.) Posar-se a riure, a plorar, etc., sobtadament i d'una manera sorollosa.
2 1 v. tr. [LC] Fer que (alguna cosa) faci un esclafit. El noi, furiós, esclafí el fuet a terra.
2 2 v. tr. [LC] Iniciar sobtadament i d'una manera sorollosa (la manifestació d'una emoció). Esclafir el riure. Esclafir el plor. Esclafir una rialla.
2 3 v. intr. [LC] Esclafir en plors. Esclafir en llàgrimes. Esclafir en una rialla. Esclafir en sanglots.