FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. peu pla Deformitat caracteritzada per la desaparició de la pontada del peu, de manera que hom recolza tota la planta a terra. Part terminal de les potes dels animals que correspon anatòmicament al peu o a la mà dels humans. Animals depeu rodó, depeu forcat. Menjar peus deporc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer artiodàctil domèstic, probablement derivat del senglar, de cos gros, pell dura i coberta de cerres fortes, musell llarg i mòbil, orelles sovint caigudes, potes curtes i cua curta i prima. Carn deporc. Un porc mallorquí. Matar el porc per Sant Martí. Engreixar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de bèsties d'una mateixa espècie, especialment de les que es crien per al servei i la utilitat de l'home. Bestiar banyut. Bestiar cabrum, boví. Bestiar de llana. Bestiar depeu rodó. Bestiar depeu forcat. Bestiar porquí. Bestiar mulatí. Conjunt de totes les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Embotit llarg i prim fet amb una mescla de carn picada o trossejada deporc o deporc i boví, cansalada o greix deporc, sal, pebre vermell i all, originari de Navarra. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cuixa d'un animal, especialment del porc. Tenir una persona bons pernils. Cuixa o espatlla deporc o de senglar salada per a ésser conservada. Pernil del país. pernil dolç Pernil deporc, desossat, assaonat i cuit. [...]