1.
nom
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
d'una persona (per oposició a pseudònim) criptònim, nom secret, conegut de pocs. nom patronímic, nom derivat del nom pare. nom hipocorístic, forma afectuosa o familiar que hom dona al nom d'una persona. antropònim, nom propi de persona. hagiònim, nom de sant posat a una persona. topònim, nom [...]
|
2.
davant
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adv. davant per davant, davant mateix. a les barbes(d'algú), davant mateix d'algú. 2 De davant: De front. Frontal. 3 prep. enfront de en dret de. Viu en dret de casa meva. en presència de(una persona) al capdavant deo al davant de. Anava al capdavant de la colla. anterior, del davant. La [...]
|
3.
per a
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(+ infinitiu) Per a s'escriu per (sense la a) quan l'infinitiu designa alhora la causa i la finalitat de l'acció expressada per un verb de moviment o d'acció voluntària, amb excepció dels verbs usari utilitzar. Una ploma per a escriure, però agafà la ploma per escriure. a fi de a efecte de [...]
|
4.
tribunal
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, consell de disciplina, consell de guerra. areòpag, a l'antiga Grècia, tribunal suprem; per ext. tribunal. audiència, lloc on es reuneixen els tribunals de justícia. barra, en la frase portar algú a la barra, fer-lo comparèixer davant un tribunal de justícia. sala, conjunt dels jutges que formen un [...]
|
5.
a
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
prep. a davant el complement directe quan aquest és un pronom personal fort. Jo l'estimava a ella, no a tu. Jo el respectaré a ell si ell em respecta a mi. b) Quan el complement directe, per raó de la construcció de la frase, va immediatament després del subjecte. El perseguia com el llebrer a la [...]
prep. Equivalent a la prep. a de totes les llengües romàniques, llevat d'algunes particularitats que cal remarcar: 1. No s'ha d'usar per a introduir un complement directe (acusatiu). Així direm: Jo estimo molt els animals. Hem vist la teva germana. Hi ha, però, algunes excepcions: a) S'usa la prep. a davant el complement directe quan aquest és un pronom personal fort. Jo l'estimava a ella, no a tu. Jo el respectaré a ell si ell em respecta a mi. b) Quan el complement directe, per raó de la construcció de la frase, va immediatament després del subjecte. El perseguia com el llebrer a la llebre. Això es fa per tal d'evitar ambigüitats. c) En frases que expressen reciprocitat: Estimeu-vos els uns als altres. 2. Per a introduir un complement circumstancial de lloc, el català usa la prep. a. Som a Barcelona. Avui menjarem a casa. Hi ha, però, algunes excepcions: a) Davant l'article definit hom pot usar, indistintament a o en. Vam acampar al prat (o en el prat). És preferent, però, l'ús de a. Igualment davant l'adj. interrogatiu quin. No sé a quin hotel dormiré. És millor que en quin hotel. b) Per contra, davant l'article indefinit (un, una), l'adjectiu indefinit algun, alguna i els demostratius aquest, aquesta i aquell, aquella, és preferible d'usar en (en lloc de a). Dormiré en algun hotel, prop de la carretera. Vam posar en aquella fonda que tu em vas indicar. 3. Quan un complement és una oració precedida de la conjunció que, hom prescindeix sempre de la prep. a (i de tota altra prep.). Estava acostumat que hi anés cada dia el seu germà (no a que hi anés). 4. Quan el complement d'un verb és un infinitiu, es construeix sempre amb a, encara que altrament regeixi la preposició en. Tot consisteix a fer bé les coses. Però: Consistir en una cosa. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
6.
a pesar de
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
malgrat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
a l'encontre de
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 a carrera de. Sortir a carrera d'algú. 2 Anar a l'encontre: Envestir. Escometre. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
8.
de cap a cap
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
d'una banda a l'altra d'un extrem a l'altre de punta a punta de llarg a llarg de banda a banda totalment (->) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
9.
de fit a fit
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
fixament. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
10.
suport
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, banqueta de tisora en la qual es recolzaven, en agenollar-se, els reis en llur coronació o els prelats en certes cerimònies. Aniran a l'altar major, davant del qual hi hagi un faldistori, on s'agenollarà el bisbe (d'un document del s. XVI, citat per Alc.). cavallo cavallet, noms de diversos [...]
|