FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Orella de mar. sabatetes de la Mare de Déu [o sabatetes del Nen Jesús] Abellera². sabatetes de la Mare de Déu [o sabatetes del Nen Jesús] Cipripedi. sabatetes de la Mare de Déu [o sabatetes del Nen Jesús] Conillets. sabatetes de la Mare de Déu [o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una persona, especialment un sacerdot o una sacerdotessa, invocar la protecció de Déu (sobre algú o sobre alguna cosa) amb paraules o cerimònies rituals. El bisbe beneí els assistents. Beneir una nau. Beneir la taula abans de menjar. Consagrar 1 1. Beneir l'aigua, un ciri [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de no conformar-se a allò que hom deu, de mancar a algú ofenent-lo, no tenint-li el respecte degut, no tornant-li el que hom li deu. Un mancament a la fe jurada. Cal perdonar-li els seus mancaments. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part de la metafísica que tracta de l'existència i els atributs de Déu i de la relació de Déu amb el món. Doctrina de la justificació de Déu pel que fa al mal en el món. [...]