11.
fractura patològica
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Fractura que té lloc en un os malalt, sense traumatisme agut o amb un traumatisme mínim, incapaç normalment de fracturar un os sa. [...]
|
12.
fractura espontània
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Fractura que té lloc en un os sa, d'estructura i resistència normals, sense traumatisme, amb els moviments fisiològics de l'activitat corrent, o en tot cas amb un traumatisme mínim, incapaç normalment de fracturar l'os. [...]
|
13.
trencar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [un vidre, etc] romper, quebrar. 2 [ametlles, etc] cascar, partir, quebrar, quebrantar. 3 med [fracturar] romper, fracturar, quebrar, quebrantar. 4 [doblegar] doblar. 5 [entravessar-se] cruzar, atravesar. Un riu que trenca un camí, un río que cruza un camino. 6 [començar] abrir. Trencar la [...]
|
14.
fractura espontània
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Fractura que té lloc en un os sa, d'estructura i resistència normals, sense traumatisme, amb els moviments fisiològics de l'activitat corrent, o en tot cas amb un traumatisme mínim, incapaç normalment de fracturar l'os; són exemple les fractures tabètiques, les fractures per contracció muscular i [...]
|
15.
teoria de Wegener
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la Terra
Teoria segons la qual en el passat els continents estaven agrupats constituint un únic continent, denominat Pangea, que posteriorment es va fracturar i dispersar amb grans moviments horitzontals, basada en la similitud dels traçats de les costes oposades i la continuïtat de la presència de [...]
|
16.
fractura trimal·leolar de Henderson
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
vulnerant del moviment de rotació externa del turmell, després de fracturar tots dos mal·lèols; és aleshores que es produeix la fractura marginal posterior de la tíbia a nivell de l'anomenat mal·lèol posterior de Destot, tercer mal·lèol de Trethowen o triangle de Volkmann. [...]
|
17.
fractura patològica
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Fractura que té lloc en un os malalt, sense traumatisme agut o en tot cas amb un traumatisme mínim, incapaç normalment de fracturar un os sa; el procés patològic disminueix la resistència de l'os i el predisposa a sofrir fàcilment una fractura. Aquest procés es pot classificar en els grups següents [...]
|
18.
petar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. v tr 11 [trencar] romper, partir. 12 med romper, partir, fracturar. v pron 13 [fer pets] pederse, ventosear intr, ventearse. 14 [trencar-se] romperse, partirse. 15 med [un os] romperse, partirse, fracturarse. 16 petar-se de riure reírse a carcajadas, troncharse (o desternillarse, o morirse) de risa. [...]
|
19.
trencar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 rompre petar. Li va petar un braç (fam.) fracturar, es diu esp. d'un os. trossejar(->) esbocinar(->) esmicolar(->) esdernegaro fer dernes, trencar una cosa, esp. de terrissa. estronyar, trencar un tronc, branca, canya, etc. esbardellar, trencar amb violència una cosa. escantellaro [...]
1 rompre petar. Li va petar un braç (fam.) fracturar, es diu esp. d'un os. trossejar (→) esbocinar (→) esmicolar (→) esdernegar o fer dernes, trencar una cosa, esp. de terrissa. estronyar, trencar un tronc, branca, canya, etc. esbardellar, trencar amb violència una cosa. escantellar o descantellar, trencar cantells d'una cosa. esvorellar, trencar la vora (d'un objecte). escantonar, íd. esvinçar, trencar incompletament, desballestar, desllorigar. esvorancar o esbornagar, trencar una cosa fent-hi un esvoranc. badar (tr.), produir una fenedura. Li va badar el cap d'una pedrada. esquerdar (→) esbotzar (→), trencar una cosa exercint una pressió sobre d'ella. esclafar (→) esclofollar. Esclofollar ametlles. camatrencar, trencar les cames d'un animal. escuixar o escuixolar, trencar una cuixa o les cuixes. desbrocar (→), trencar el broc. esberlar (→), trencar en el sentit de les fibres. Esberlar llenya. esventrar, trencar completament un atuell, un mur, etc. espuntar o despuntar, trencar la punta d'una cosa. fer peces (una cosa) Cp. consentir una cosa 2 Trencar la terra: → rompre. 3 (trencar-se pron.) rompre (intr.). Les ones rompien contra les roques. escarxar-se, fer-se miques, una cosa, en topar violentament contra una altra. colltrencar-se, trencar-se, una cosa, pel coll. L'ampolla del vi ha caigut i s'ha colltrencat. esmorrar-se, trencar-se els nas, en una caiguda. rebentar (intr.) esclatar. Tant inflaren el bot, que esclatà. 4 herniar-se 5 v. intr. → girar (intr.). © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |