En català, els mots tipus, mena, classe, sèrie, espècie, etc., poden portar un complement format per la preposició de i un nom en singular o en plural. Per exemple:
Quin tipus de problema tens?
Les dues classes de pastes són igualment bones.
En general, quan el nom del sintagma preposicional [...]
Forat de la paret externa del conducte auditiu intern, on s'origina un conducte força llarg que acaba a la taca cribrosa inferior i per on passa el nervi ampul·lar posterior. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de singular. La singularitat de la teva proposta. Allò per què quelcom és singular. Allò que és singular. Entre les singularitats de la Laia, hi ha aquells cabells tan curts que porta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteix l'article en en singular davant un nom començat en vocal o h. N'Antoni i en Joan. N'Alemany i en Pujol. Forma que revesteix l'article na en singular davant un nom començat en h o en vocal altra que i o u febles. N'Aina i na Isabel. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un tret, una actitud, etc., inusitats, fer singular, distingir dels altres. Singularitza el poeta l'especial accent de veritat que transmeten les seves obres. Una persona, una cosa, distingir-se d'altres de la mateixa espècie. L'arquitectura romànica se singularitza sobretot en els [...]
