FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Comunitat de persones que participen d'un sentiment d'identitat col·lectiva singular, a partir d'una sèrie de característiques compartides en el camp cultural, jurídic, lingüístic o altre. Organització política d'una comunitat amb identitat nacional [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que plau d'una manera singular pel seu sabor, per la seva delicadesa, finor, excel·lència. Una menja exquisida. Una flor exquisida. Una poesia exquisida. Un poeta exquisit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En jur., persona que fa una demanda. Persona jurídica, singular o col·lectiva, que atorga un document. actor social Individu, grup o institució que es troba a l'origen d'una acció. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pronom personal de primera persona de nombre singular, mot amb què l'autor d'un enunciat es designa a si mateix en el context d'aquest enunciat. Jo ho faré. Ho farem entre tu i jo. La mestra diu que jo no m'hi esforço. Si tu no goses —em va dir ella—, ja li ho diré [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En el baleàric i en el parlar salat, en registres informals, forma que revesteix l'article definit es en singular quan va precedit de la preposició amb. S'ha fet un tall amb so ganivet. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen els articles es i so en singular davant un nom, un adjectiu o un participi que comencen en vocal o en h. S'ase. Estiuegen a s'Agaró. Fa s'estufat amb tothom. Escriu amb s'altre llapis. Forma que, amb comptades excepcions, revesteix l'article femení sa en singular [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Combat singular segons les normes del codi cavalleresc. Batre's en duel. Els padrins del duel. Un duel a espasa, a pistola, a sabre. duel a primera sang Duel que cessa quan un dels adversaris és ferit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
naturalesa i que, per oposició a aquesta, té una menor freqüència d'aparició, una distribució més restrictiva o una major especificitat semàntica. En l'oposició de nombre, el plural és el terme marcat i el singular, el no marcat. [...]
