Resultats de la cerca frase exacta: 131
|
31.
sostreure
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
exercir-hi una acció. Em van sostreure la carta que els comprometia. Li han sostret la caixa de les eines. Robar fraudulentament. Treure (algú) d'un servei, d'una obligació, d'una activitat o situació. Sostreure algú a les mirades de la gent. Sostreure's a una obligació, a [...]
|
|
32.
empènyer
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
feu empès per les circumstàncies. La necessitat l'empenyia a robar. qui dia passa, any empeny Expressió que indica que hom no fa gaire cas de les coses desagradables de cada dia o de les conseqüències d'esdeveniments que no l'afecten d'una manera immediata. [...]
|
|
33.
mossegar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
punys. mossegar-se la llengua Retenir-se de parlar. mossegar-se'n els dits Penedir-se'n. Atacar (algú) d'una manera acerba. Sempre mira si em pot mossegar. Pescar (algun profit), especialment d'una manera abusiva o fraudulenta. Robar 1 i 2. [...]
|
|
34.
cartera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bossa de forma rectangular, normalment amb ansa i diversos departaments, per a dur-hi o guardar-hi cartes, documents, dibuixos, etc. Bitlletera . Li van robar la cartera amb tots els diners. cartera de valors Conjunt d'accions, obligacions, bons i efectes públics o de comerç que té [...]
|
|
35.
confusió
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat d'un aplec de persones o de coses mesclades de manera que no es poden distingir les unes de les altres, posades totes juntes de qualsevol manera. Els lladres volgueren aprofitar-se de la confusió per a robar. L'atac sobtat portà la confusió als rengles enemics. Confusió d [...]
confusió
|
|
36.
ungla
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
., excrescència en forma de mitja lluna, semblant a l'arrel d'una ungla. Peülla. Habilitat o tendència a robar. Gent de l'ungla. fer córrer l'ungla Robar 1 i 2. a l'ungla Al peu de la lletra b). ungla d'ase Pota de cavall. ungla de canari Herba anual de la família de les [...]
|
|
37.
fotre 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
és fotre'm. Prendre, furtar, robar. M'han fotut la ràdio del cotxe. Riure's, burlar-se. Que potser te'n fots? Es fot del mort i de qui el vetlla. Patir una experiència negativa, desagradable, fastiguejar-se. Fotre's de gana. Fotre's de fàstic. Fotre's de son. Fotre's d'avorriment [...]
|
|
38.
un Miró o un miró?; dos dalí o dos dalís? / Majúscules i minúscules en les designacions d'obres d'art pel nom d'autor
Font
Fitxes de l'Optimot
En català, es pot fer referència a obres d'artistes famosos per mitjà del nom de l'autor precedit per l'article indefinit o, si és el cas, un numeral. Per exemple:
El museu ha comprat un quadre de Miró o El museu ha comprat un miró.
Ara s'ha sabut que diumenge van robar dos quadres de Dalí o [...]
|
|
39.
mà
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Fou detingut quan intentava robar a mà armada en un supermercat. a mà armada Robatori a mà armada. a mà dreta A la banda o regió de l'espai que correspon al costat dret d'algú. Entrant al carrer és la segona casa a mà dreta. a mà esquerra A la [...]
|
|
40.
Usos del verb 'treure'
Font
Fitxes de l'Optimot
no té el sentit d''arrabassar una cosa a algú'. Amb aquest significat cal usar, per tant, altres verbs com ara prendre, arrabassar, robar, impedir o fer perdre, segons el context. Per exemple: Ens han robat la bossa mentre compràvem. (i no ens han tret la bossa...)
Finalment, cal fer notar que de [...]
|
confusió
1 f. [LC] Estat d'un aplec de persones o de coses mesclades de manera que no es poden distingir les unes de les altres, posades totes juntes de qualsevol manera. Els lladres volgueren aprofitar-se de la confusió per a robar. L'atac sobtat portà la confusió als rengles enemics. Confusió d'atribucions, de drets. Confusió d'idees, d'arguments. Hi havia una gran confusió de gent.
2 f. [LC] Error consistent a prendre una persona o una cosa per una altra a causa de no haver-ne distingit les diferències. Confusió de noms, de dates.
3 f. [LC] Capgirament, desbaratament, desfeta. Aquella zona va quedar en gran confusió després del terratrèmol.
4 1 f. [LC] Desconcert de l'esperit, torbació per la qual es manifesta la vergonya, el pudor. Cobrir algú de confusió. Una deliciosa confusió es pintà en el seu rostre.
4 2 [MD] confusió mental Alteració global de les funcions psíquiques, generalment temporal, deguda a una causa externa.
5 f. [DR] En dret, reunió en una mateixa persona, generalment en ocasió d'un testament, de les qualitats de creditor i de deutor, que té com a efecte jurídic l'extinció de l'obligació.