Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

renyir

1 v. intr. [LC] Rompre l'amistat, el tracte personal. Ha renyit amb el seu millor amic, amb el seu antic company, amb el seu soci. Renyir amb la promesa. Eren molt amics, però van renyir.
2 [LC] estar renyit amb algú Haver-hi renyit.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions