91.
atac
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 El fet i el resultat d'atacar. escomesao escometiment contraatac escalada, atac final, quasi definitiu. Donar l'escalada als murs de la ciutat assetjada. agressió, atac no provocat. assalt, salto assaltament, atac brusc d'una fortalesa, nau, etc., per apoderar-se'n. Donar l'assalt. Prendre per [...]
|
92.
força
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 fuerza. Té molta força, tiene mucha fuerza. 2 fig fuerza, vigor m. Un estil ple de força, un estilo lleno de fuerza. 3 constr [fortalesa, part fortificada] fuerza. 4 dr fuerza. Força de llei, fuerza de ley. 5 fís fuerza. Força centrífuga, fuerza centrífuga. 6 mil fuerza. Força de xoc, fuerza [...]
|
93.
toma
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [acción y efecto] presa. Toma de contacto, presa de contacte. 2 [conquista] presa. La toma de una fortaleza, la presa d'una fortalesa. 3 [medicamentos] presa, dosi. En tres tomas, en tres preses. 4 [de agua, de aire] presa. 5 [de rapé] polsada. 6 [enchufe] presa [de corrent] dolla. 7 radiotèc [...]
|
94.
resistència
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Poder de resistir. endurança, resistència per a suportar un esforç físic o moral. fortalesa fermesa fibra(fig.) corretja(fig.), resistència per a aguantar burles, etc. Tenir (molta) corretja. aguant. L'aguant del malalt ens admirà a tots. 2 obstacle, oposició. contrast. Fer (o posar [...]
|
95.
chavacano
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
franca entre els espanyols i les diferents comunitats lingüístiques filipines. Alguns autors relacionen la seva aparició amb la fundació, l'any 1635, de la ciutat de Zamboanga com a fortalesa militar per combatre les incursions musulmanes en diverses províncies de l'illa de Mindanao.La colonització [...]
|
96.
força
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
que agita la terra, l'aigua, l'aire. Lluitar contra els elements. virtut. Aquest medicament ha perdut tota la virtut, perquè s'ha esbravat. ímpetu, força amb què es mou un ésser viu. 2 Força moral. fortalesa(->) fortitud fermesa 3 Vigor natural d'una persona o d'un animal. braó, força [...]
1 potència poder energia agent. Els agents naturals, les forces de la naturalesa. violència, força excessiva, d'efectes generalment negatius. La violència d'un cop, del vent, d'una passió, etc.Emprar la violència, emprar la força. fúria. La fúria de la tempestat, de l'huracà. intensitat (del dolor, d'una passió, de la veu, d'un color, de la llum, etc.) puixança vehemència, força impetuosa. La vehemència de la seva paraula. nervi (fig. fam.). És un estil sense nervi. vitalitat. La vitalitat d'una nació, d'una tradició. saba (fig.), en frases com donar saba. elements (pl.), força natural que agita la terra, l'aigua, l'aire. Lluitar contra els elements. virtut. Aquest medicament ha perdut tota la virtut, perquè s'ha esbravat. ímpetu, força amb què es mou un ésser viu. 2 Força moral. fortalesa (→) fortitud fermesa 3 Vigor natural d'una persona o d'un animal. braó, força corporal. vigoria o vigor gallardia robustesa dinamisme, força activa d'una persona. És un home d'un gran dinamisme. nervi (fig.). Tenir nervi, tenir fermesa, caràcter. vitalitat o força vital. És una dona d'una vitalitat esbalaïdora. confort, força moral que hom dona consolant, encoratjant, etc. muscles, en la frase tenir muscles, tenir força física. bíceps, íd. en la frase tenir bíceps. Ant. Impotència. Feblesa. Flaquesa. 4 Fer força: Forcejar. 5 Per força: Si us plau per força. De mal grat. A desgrat. Per la força: De viva força. Forçadament. Forcívolament. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
97.
Sant Cebrià de Rosselló
Font
Nomenclàtor de la Catalunya del Nord
Sant Cebrià de Rosselló nucli Saint-Cyprien altr niques del costat més oriental dels Pirineus. Cal recordar també que la mateixa denominació és errò- nia perquè Salses és fonamentalment una fortalesa o un fort militar i no un castell amb possible re- sidència senyorial. Veg. els casos similars d [...]
|
98.
Salses
Font
Nomenclàtor de la Catalunya del Nord
Salses nucli Salses-le-Château 7 Agulla Grossa, l' hidr. L'Agulla Grossa 7. El complement de lloc «le Château» (que la retolació en català posa «del Castell»), afegit re- centment, només correspon a una apel·lació d'atractiu turístic per a la famosa fortalesa de Salses, que guardava el pas d [...]
|
99.
fortificació
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
fortificació, terreny en pendent que baixa des del camí cobert fins al camp. contraatacs, línies fortificades que els assetjats oposen als atacs dels assetjants. vall(m.) o fossat, excavació defensiva al voltant d'una fortalesa. trinxera, vall estret que serveix per a protegir-se els soldats. escarpa [...]
|