Resultats de la cerca frase exacta: 3.868
|
91.
Elia o Èlia?
Font
Fitxes de l'Optimot
Èlia La síl·laba tònica d'aquest nom de persona és la primera, és a dir, es tracta d'un mot esdrúixol. Per tant, cal pronunciar-lo i escriure'l amb accent obert sobre la e: Èlia. [...]
|
|
92.
'sèquia' o 'séquia'? / Pronúncia de 'séquia'
Font
Fitxes de l'Optimot
D'acord amb el diccionari normatiu, el mot séquia s'escriu amb accent tancat. Aquesta grafia fou modificada en la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans.
Pel que fa a la pronúncia, en català occidental la e es pronuncia tancada, mentre que en català [...]
enfangar
|
|
93.
Pronúncia d'alguns mots en nord-occidental i valencià
Font
Fitxes de l'Optimot
En la majoria de parlars occidentals, en general, les vocals e oberta i o oberta són tancades en posició àtona. La resta de vocals mantenen el timbre en aquesta posició.
En nord-occidental i en els parlars valencians, també és habitual pronunciar a en comptes de e la síl·laba inicial acabada en [...]
|
|
94.
Pronúncia de la vocal neutra en determinats sectors urbans
Font
Fitxes de l'Optimot
En determinats sectors urbans dels parlars centrals, s'observa una tendència a pronunciar una a en comptes de la vocal neutra. Aquesta pronúncia, tanmateix, no és acceptable. Per exemple:
escolta (la e i la a s'han de pronunciar com a vocals neutres, i no com a a, ascolta)
dies (la e s'ha de [...]
|
|
95.
Ortografia de 'g' (ge) i 'j' (jota)
Font
Fitxes de l'Optimot
El so de la g de gerani o de la j de joc es representa amb les grafies g o j segons la vocal que aparegui al darrere.
Generalment s'escriu g davant de e, i i s'escriu j davant de a, o, u:
gel, gerra, metge, platges, ginesta, girafa, bugia, règim, etc.
rajar, platja, jardí, esbarjo, joc, jove [...]
|
|
96.
Conjunció 'i' davant d'una paraula començada amb el so de 'i'
Font
Fitxes de l'Optimot
La conjunció i serveix per unir o sumar dos elements. Per exemple: Hem comprat taules i cadires.
En català, aquesta conjunció no s'ha de convertir mai en una e quan va davant d'una paraula que també comença amb el so de i.
Per tant, cal dir la informació nacional i internacional i no la [...]
|
|
97.
Pronúncia de noms propis acabats en -es: Balmes, Pedralbes, Sitges...
Font
Fitxes de l'Optimot
Malgrat que, en els parlars orientals, de vegades no es neutralitza la vocal e en certs noms propis acabats en -es en posició àtona, com ara Balmes, Blanes, Pedralbes o Sitges, aquestes pronúncies sense neutralització de la e no són acceptables. Font: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana [...]
|
|
98.
polarització
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
separació de les càrregues elèctriques positives i negatives que componen un medi dielèctric neutre. En una radiació electromagnètica, fenomen que consisteix a donar una direcció ben definida al camp elèctric E que caracteritza les ones que formen la radiació. En els [...]
|
|
99.
període
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Compleció d'una revolució d'un cos celeste. Període lunar. període d'un reactor Temps necessari perquè la densitat espacial de neutrons d'un reactor nuclear sigui multiplicada o dividida pel nombre e. període de semidesintegració [o període radioactiu] Temps [...]
|
|
100.
Present del verb 'concebre': 'concebim' o 'concebem'? / 'concebir' o 'concebre'?
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb concebre és de la segona conjugació i no pas de la tercera. Per tant, en la primera i la segona persona del plural del present d'indicatiu i el present de subjuntiu d'aquest verb, l'última vocal que hi apareix és la e, i no la i (concebem i no concebim, etc.).
Present d'indicatiu [...]
|
enfangar
1 1 v. tr. [LC] Embrutar de fang. Vaig caure, i em vaig enfangar totes les mans.
1 2 intr. pron. [LC] Les botes s'han enfangat de caminar per aquests viaranys.
2 intr. pron. [LC] Algú, ficar-se en un afer del qual no pot sortir. M'he ben enfangat en aquesta inversió: no sé pas com me'n sortiré. S'ha enfangat en el vici.
3 tr. [LC] ant. Ficar dins el fang.
4 intr. pron. [AGP] Un art de bou, agafar fang.