En alguns parlars, espontàniament, s'emmudeix la l de l'indefinit altre (altra, altres) i dels pronoms nosaltres i vosaltres:
altre (pronunciat sense ela: atre)
nosaltres (pronunciat sense ela: nosatres)
vosaltres (pronunciat sense ela: vosatres)
Aquest emmudiment s'evita en els registres [...]
)
cel-obert (se separa respectant el primer mot del compost, cel)
nosaltres se separa nos-altres (i no no-saltres)
vosaltres se separa vos-altres (i no vo-saltres)
[...]
temps.
No sé si podré sopar amb vosaltres, tinc molta feina i vaig justa de temps.
Sempre s'ho deixa tot per fer a última hora i va a correcuita.
[...]
siga/sia)... sigui (siga/sia)... Per exemple:
Ara està trist, ara està content.
Ja ho hàgiu fet vosaltres, ja ho hagi fet algú altre, el cas és que està espatllat.
Sempre fa mal temps, sigui hivern o sigui estiu.
Les construccions correlatives formades amb adés... adés... i que... que [...]
Quan els pronoms forts fan de complement directe o de complement indirecte, van precedits de la preposició a: a mi, a tu, a ell / a ella, a nosaltres, a vosaltres, a ells / a elles. Aquests pronoms forts es dupliquen amb un pronom feble del mateix nombre i persona: em, et, el, la, li, ens, us, els [...]
benvingudes, a la inauguració de demà.
En canvi, si el referent és plural però no es vol marcar la formalitat, es pot fer servir el tractament de vosaltres. En aquest cas, el verb es manté en segona persona del plural. Per exemple:
No us hi podeu quedar, vosaltres, aquí.
Vosaltres hi sereu molt benvingudes [...]
, escolta!; Vosaltres, calleu!
Nom de relació (parentiu, càrrec, jerarquia, tractament): Mare, què dius?; Doctora, és greu?; Senyors, hem de marxar.
Nom o adjectiu amb caràcter afectiu o d'improperi: Gràcies, amor!; Calla, beneit!
Nom col·lectiu: Família, us quedeu a sopar?
[...]
relativa pot anar en tercera persona del plural o pot concordar amb el subjecte del verb copulatiu. Per exemple:
Vosaltres sou dels qui creieu/creuen que cal lluitar.
Som dels que defensem/defensen l'actuació del govern legítim.
[...]
