FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
martell amb què hem clavat els claus. Darrere una preposició, la qual cosa. Han estat rebuts amb un gran entusiasme; de què estan molt contents. [pl. quès] Quid d'una qüestió, naturalesa d'una cosa. Ja em diràs el què. Voler saber el què. el què i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
angle recte. fals escaire Santanell 1 . Objecte en forma d'escaire, especialment el que serveix per a reforçar la juntura de dues peces. Gúbia que té l'extrem tallant en forma d'angle recte. Martell de cap pla i quadrat amb què els ferrers escairen el ferro picant-hi al damunt amb [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
deformació plàstica en calent, mitjançant una matriu i l'acció d'una premsa o un martell de caiguda lliure. Conformar (una planxa metàl·lica) amb la premsa, generalment en fred, mitjançant matrius de tallar, d'embotir i de corbar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
els dits, amb la qual cosa se n'escurça la longitud vibrant. El mànec d'un violí, d'una guitarra. Mol·lusc lamel·libranqui, de conquilla en forma de tub i recta, amb un peu molt llarg i musculós (Solen vagina). Peça de l'estern. Apòfisi inferior del martell. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
bé un negoci. Portar la casa. Anar carregat (amb alguna cosa) per deixar-la en un altre lloc, per lliurar-la a algú. Portar fruita al mercat. Portar una carta al correu. Porta'm el martell, si us plau, que el necessito. Em vaig fer portar un canet de cervesa. Portar una nova, una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument de percussió, generalment de metall, que té la forma d'un vas, el qual va suspès boca avall i sona en ésser colpit pel batall o per un martell exterior. Les campanes d'una església. Les campanes d'un rellotge de torre. Ventar les campanes. Repicar les campanes. A [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allunyar-se corrent per tal d'evitar un dany, un perill. Fuig: si no, t'agafaran. Els lladres van fugir encalçats pels guàrdies. Alguna cosa, allunyar-se ràpidament. El capell, amb el vent, li va fugir del cap. Les sabates li són tan amples, que li fugen dels peus. El martell [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
solemnitats, davant els reis, els governadors, els ajuntaments, els capítols, etc. Eina consistent en un tros de fusta dura o de ferro travessat per un mànec afectant la forma d'un martell. Eina consistent en un tros de ferro travessat per un mànec llarg i prim de fusta, emprada per a picar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
superfície, collar un aplacat de rajoles, etc. Eina emprada pels ferrers, semblant a un martell, per tal d'aplanar o de polir en calent les peces treballades. Tas sobre el qual els ferrers piquen una peça de ferro per aplanar-la o adreçar-la. Peix de la família dels pleuronèctids, de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
que la màniga. allargar un suc [o allargar una salsa] Afegir-hi líquid. allargar-se de paraules Arribar a paraules inconvenients, insultants. Donar (un objecte) a qui és a certa distància allargant el braç, etc. Allarga'm el martell. Allargar un cop de puny, una [...]
