Fractura que té lloc en un os malalt, sense traumatisme agut o amb un traumatisme mínim, incapaç normalment de fracturar un os sa. [...]

Fractura que té lloc en un os sa, d'estructura i resistència normals, sense traumatisme, amb els moviments fisiològics de l'activitat corrent, o en tot cas amb un traumatisme mínim, incapaç normalment de fracturar l'os. [...]

v tr 1 [un vidre, etc] romper, quebrar. 2 [ametlles, etc] cascar, partir, quebrar, quebrantar. 3 med [fracturar] romper, fracturar, quebrar, quebrantar. 4 [doblegar] doblar. 5 [entravessar-se] cruzar, atravesar. Un riu que trenca un camí, un río que cruza un camino. 6 [començar] abrir. Trencar la [...]

Fractura que té lloc en un os sa, d'estructura i resistència normals, sense traumatisme, amb els moviments fisiològics de l'activitat corrent, o en tot cas amb un traumatisme mínim, incapaç normalment de fracturar l'os; són exemple les fractures tabètiques, les fractures per contracció muscular i [...]

Teoria segons la qual en el passat els continents estaven agrupats constituint un únic continent, denominat Pangea, que posteriorment es va fracturar i dispersar amb grans moviments horitzontals, basada en la similitud dels traçats de les costes oposades i la continuïtat de la presència de [...]

vulnerant del moviment de rotació externa del turmell, després de fracturar tots dos mal·lèols; és aleshores que es produeix la fractura marginal posterior de la tíbia a nivell de l'anomenat mal·lèol posterior de Destot, tercer mal·lèol de Trethowen o triangle de Volkmann. [...]

Fractura que té lloc en un os malalt, sense traumatisme agut o en tot cas amb un traumatisme mínim, incapaç normalment de fracturar un os sa; el procés patològic disminueix la resistència de l'os i el predisposa a sofrir fàcilment una fractura. Aquest procés es pot classificar en els grups següents [...]

. v tr 11 [trencar] romper, partir. 12 med romper, partir, fracturar. v pron 13 [fer pets] pederse, ventosear intr, ventearse. 14 [trencar-se] romperse, partirse. 15 med [un os] romperse, partirse, fracturarse. 16 petar-se de riure reírse a carcajadas, troncharse (o desternillarse, o morirse) de risa.  [...]

1 rompre petar. Li va petar un braç (fam.) fracturar, es diu esp. d'un os. trossejar(->) esbocinar(->) esmicolar(->) esdernegaro fer dernes, trencar una cosa, esp. de terrissa. estronyar, trencar un tronc, branca, canya, etc. esbardellar, trencar amb violència una cosa. escantellaro [...]