FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No present en un lloc. Absent del país. Enyorar els amics absents. absent de mi (o absent de tu, etc.) Separat, allunyat, de mi, de tu, etc. Dir mal dels absents. Que no està atent al que passa, distret. Tenir l'esperit absent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Principalment la mort, un estat d'èxtasi, llevar, emportar-se, arrabassar. Aferrar-se. Arrapa't amb mi, que no cauràs. L'heura s'arrapava a la roca. Esgarrapar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De mi, pertanyent a mi. El meu pare. La meva casa. Precedit d'una preposició que indica situació en l'espai o en el temps respecte d'alguna cosa, de mi. Davant meu. A la vora meu. la meva La voluntat, l'interès, l'opinió, etc., propis. Per més que digueu, jo faré la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Proferir (una exclamació). Ell va exclamar: «Pobre de mi!» Parlar d'una manera vehement especialment en so de protesta. Ells s'exclamaven; però ningú no en feia gens de cas. [...]