Resultats de la cerca frase exacta: 107
|
1.
correspondre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dues coses, estar en relació de conformitat, de congruïtat, mútua. El fi obtingut no correspon als mitjans emprats. Jo en tinc notícies que no corresponen amb les que vós en teniu. Aquest fet es correspon amb la realitat. Ocupar en una sèrie de coses un lloc an [...]
|
|
2.
correspondre
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com respondre.
[...]
|
|
3.
correspondre
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
ell li correspon el primer lloc, a él le corresponde el primer puesto. 4 [a un sentiment] corresponder. Correspondre amb menyspreu, corresponder con desprecio. 5 [tenir comunicació] comunicar, comunicarse pron. Pisos que corresponen, pisos que comunican (o se comunican). 6 a qui correspongui a quien [...]
f 1 [corona petita] coronita. 2 [del cap o crani] coronilla. 3 [tonsura] coronilla. 4 [clap sense cabells] calva. 
|
|
4.
correspondre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 estar en conformitat ésser adequat estar en proporció (o en relació, o en correlació) adaptar-se acordar-se estar d'acord reciprocar-se casar(v. intr.), correspondre justament una amb l'altra dues coses. Aquestes dues peces no casen. 2 pertocar tocar. És a tu que toca d'anar-te'n. escaure 3 [...]
|
|
5.
pertocar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Correspondre en un repartiment, en una herència, etc. Jo vull que em doneu la part que em pertoca. A mi em va pertocar un rellotge. L'execució de tal o tal cosa, tocar, correspondre, pertànyer, a algú. A vós no us pertoca de fer això: no escau a la vostra edat. [...]
|
|
6.
enregistrament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'enregistrar; l'efecte. En inform., element d'un fitxer que per convenció es fa correspondre amb una part concreta de la informació. [...]
|
|
7.
correspondència
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de correspondre o de correspondre's; l'efecte. Entre aquests dos mots no hi ha una correspondència perfecta. Estar en correspondència amb algú. Posar en correspondència les diferents imatges d'un objecte. Conjunt de cartes, d'impresos i d'altres trameses que circulen [...]
|
|
8.
agrair
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Correspondre amb gratitud (a un benefici, un servei o un favor rebut). Li agraïm el favor que ens ha fet. Agrair a algú una visita, una carta, una invitació, un present. Els agrairé que m'ho trametin tot seguit. [...]
|
|
9.
pròbit
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Valor que resulta de la transformació, aplicable a qualsevol variable que pren valors entre 0 i 1, que consisteix a fer correspondre a cada valor de la variable el valor de la variable normal estandarditzada que té una probabilitat acumulada igual al valor de la variable original. [...]
|
|
10.
defraudar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Privar (algú) amb engany d'alguna cosa que li és deguda. Ha sabut defraudar els seus creditors. Defraudar la soldada. Privar (l'Administració) dels drets, dels impostos o de les taxes que li són deguts. Defraudar la duana. Defraudar el municipi. Alguna cosa, no correspondre a [...]
|
f
1 [corona petita] coronita.
2 [del cap o crani] coronilla.
3 [tonsura] coronilla.
4 [clap sense cabells] calva.