FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que desvia a la dreta el pla de la llum polaritzada. En heràld., que es dirigeix del costat sinistre de l'escut vers el destre, s'aplica a un braç. Braç dextrogir. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que minva. Lluna minvant. Interval de temps que s'escola entre la lluna plena i la lluna nova. En heràld., lluneta amb les banyes dirigides al flanc sinistre de l'escut. Minvada 1. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Línia trencada en forma de Z. En heràld., peça els perfils de la qual són trenats en forma d'angles aguts que toquen la vora de l'escut o d'una altra peça. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
composició barroca. De forma irregular, s'aplica especialment a les perles. a la barroca En heràld., que es representa passant i com si sortís de darrere l'escut, s'aplica a un animal que és suport. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Situat dins un territori o dins un espai determinat. Estanys enclavats entre les muntanyes. Enclavament 2 1 . En heràld., que conté una partició amb una esmotxadura quadrada al mig, s'aplica a un escut. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escut militar medieval de forma rectangular. Placa rectangular o ovalada on hi ha escrit un nom, una indicació. Obertura rectangular practicada a la part superior d'una paret o d'un envà, sobre una porta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de la punta, s'aplica a un escut, un quarter o una peça. Seccionat d'una manera completament llisa o recta, s'aplica a un cap o als membres del cos. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que parla. Persona capaç de realitzar una activitat lingüística perquè coneix la seva llengua. Els parlants d'un idioma. En heràld., que conté un objecte que interpreta gràficament el significat d'un cognom. Un escut parlant. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., recobert per línies horitzontals i diagonals, de manera que la superfície queda dividida en triangles, en els quals s'alternen el metall i el color, s'aplica a un escut o a una peça. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que porta sabates i mitges, a diferència del religiós descalç, que porta sandàlies. Els carmelites calçats. Que té les potes cobertes totes elles de ploma. Un ocell calçat. En heràld., que presenta una calça. Un escut calçat. [...]
