FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de reforçar. Allò que serveix per a reforçar. No som prou gent: ens fa falta un reforç. Tropes de reforç. Gruix més gros que, en certa part, es dona a una cosa perquè tingui una resistència major. Element estètic en forma de traços curts [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sense subjecció, trava o embaràs de cap mena, amb entera llibertat. Els nois jugaven allerats. Corria allerat. Benestant, que viu còmodament, sense estretors de cap mena. Són gent allerada. Viuen allerats. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es fa d'amagat, procurant escapar de les mirades, de l'atenció, de la gent. Una llàgrima furtiva. Que actua d'amagat i d'una manera il·legal. Un caçador furtiu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mot quantitatiu ponderatiu. Que bonic! Que corren! Que lluny es veuen! Que de pressa han anat! Que valents que són! Que gent que hi ha! Que n'has vistes, de coses! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aspre al tacte, no polit. Els habitants d'aquells poblets són gent rústega. Que es mou, que funciona, amb dificultat. Els golfos s'han rovellat, i la porta va molt rústega. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Discòrdia posada entre gent que estaven o vivien en harmonia. La noia no feia sinó posar la zitzània entre els germans. Persones sembradores de zitzània, envejoses de la felicitat dels altres. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no vacil·la a posar en execució els seus designis, que no tem d'emprendre les coses, que posa una gran activitat en les seves empreses. Un projecte per a gent emprenedora. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mal esperit, més aviat entremaliat i faceciós que malèfic, imaginat per la superstició popular, el qual suposadament habita certes cases, turmenta la gent durant el son, etc. Ventada que arremolina la pols. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Matar (d'un nombre de gent) un de cada deu. La ciutat fou presa, i els seus habitants foren delmats. Causar gran mortaldat (en un grup de persones). El nostre foc ha delmat les forces enemigues. La pesta ha delmat la població. La pedregada ha delmat els camps. Aplicar el delme (als fruits, a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estendre (una cosa que estava plegada). Desplegar un mocador, un llençol. Desplegar un ocell les seves ales. Fer que (un grup de gent, especialment la tropa) s'estengui sobre una extensió de terreny més gran. Desplegar una columna de tropa. Posar plenament en acció, en [...]
