FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
miserable, digne de compassió algú. No poden sinó contar misèries, pobra gent! Les misèries de la vida. Cosa de poc valor, menyspreable. Quantitat petita i insuficient d'una cosa. Tan ric i ens va donar una misèria. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Correspondre per l'aparença al mèrit, a l'esforç esmerçat, al guany obtingut, etc. Aquest moble no llueix posat aquí. És una gent que no els llueix el que guanyen. Fer-se notar com correspon al seu mèrit, bondat, etc. Són una gent que llueixen molt [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'encantar o d'encantar-se; l'efecte. Per obra d'encantament. Rompre l'encantament. Com per encantament. Feia gràcia de veure l'encantament de la gent davant els aparadors de les botigues. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fugir del tracte o companyia de la gent. Mentre els companys jugaven, ell s'entotsolava en un racó. Abstreure's, tancar-se en el propi jo. S'entotsolava en el record del fill mort. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Festa pública de gent disfressada, comparses, etc. Comparsa que figura en certes festes i processons. Ball popular amb representacions de tema religiós. La moixiganga d'Algemesí. Cerimònia ridícula. La manifestació resultà una moixiganga. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Discurs pronunciat en públic en ocasió d'una festa o d'una celebració, que anima la gent a participar-hi. Li van demanar que fes el pregó de la festa major del seu poble. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, fer, més o menys malèvolament, objecte de conversa el que sap o creu saber, el que pensa, el que ha sentit a dir, de la vida i dels fets de la gent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'ajustar o d'ajustar-se aplegant; l'efecte. Reunió, aplec, grup. En aquell poble fan l'ajust per Sant Ramon. Al carrer li vingué una basca, i es feu un ajust de gent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Revestiment generalment de fusta amb què es protegeix la part inferior d'una paret o el tros de paret que podria sofrir d'arrimar-hi els mobles o del pas molt freqüent de la gent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posseït de l'esperit maligne, que té els mals esperits. Semblar un esperitat. Fer ulls d'esperitat. La noia, esperitada, s'obria pas entre la gent. Córrer com un esperitat. Cridar com un esperitat. [...]
