FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer venir (quelcom) devers si mateix. L'imant atreu el ferro. Les electricitats de nom contrari s'atreuen. Els cossos s'atreuen en raó inversa del quadrat de les distàncies. La seva bondat atreu a tothom. Atreure's l'animadversió de la gent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mirament en l'ordre i la netedat de les coses. Ho has de fer amb molta condícia. Són una gent sense condícia: a casa d'ells tot ho tenen de qualsevol manera. És una noia endreçada: té una gran condícia per la feina. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rebaixar la dignitat (d'algú o d'alguna cosa) per tal de destruir la bona opinió que altres en tenen, de menysprear-ne la qualitat. Gent que denigrava els oficis manuals. Era injust que denigressin el director d'aquella manera. Aquella situació la denigrava. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Formació, en el si d'un líquid, de bombolles gasoses que l'agiten i que esclaten a la superfície. Agitació sota la influència d'alguna emoció, agitació d'una massa de gent. Tot el poble estava en efervescència a causa dels greus esdeveniments. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mala olor. Se sent pudor de fems, de suor, de socarrim. La cort dels porcs fa pudor. fer pudor d'alguna cosa Fer-la témer. La proposta d'aquesta gent fa pudor d'enganyifa. fer pudor una cosa a algú Pudir-li, fer-li fàstic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Els soldats, gent armada, etc., emparar-se violentament de les coses de valor que troben (en un lloc). L'exèrcit vencedor saquejà la ciutat. Entrar (en un lloc) i robar tot el que hi ha de valor. Saquejar un llibre, un autor. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sentiment amb què hom pren part en el sofriment d'altri. Pena que hom sent davant la desgràcia, les xacres, els defectes, etc., d'un altre. Feia compassió de veure. Tenia llàstima i compassió d'aquella pobra gent. Sentir compassió pels que pateixen desgràcies. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El cor, bategar amb força. Estar agitat per la cobejança d'una cosa defesa o feta gruar. Si no li ho vols donar, no li ho ensenyis: no el facis glatir. Gruar1 1 . Com glateix la festa major, la gent del poble! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure habitants (d'un lloc). Les guerres han despoblat la contrada. Despoblar un camp d'arbres. Despoblar un bosc de caça. Despoblar un estany de peixos. Un lloc, perdre gran part dels habitants. Amb l'anada de la gent a les ciutats, el camp es despobla. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de coses les unes sobre les altres formant una elevació. Un munt de pedres, d'escombraries. Gran nombre. Hi havia un munt de gent esperant. Té un munt de propietats. Fa un munt d'anys. Cal vèncer un munt de dificultats. a munts En gran nombre. [...]
