41.
seuós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té o conté seu. Que és untat de seu. [...]
|
42.
portàtil
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que hom pot dur damunt seu, de bon transportar. Un orgue portàtil. [...]
|
43.
retrovendre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tornar (una cosa comprada) al seu venedor tornant aquest el seu preu. [...]
|
44.
ejacular
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llançar fora seu, expel·lir amb força (una secreció, especialment l'esperma). Expel·lir l'esperma. [...]
|
45.
receptiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capaç de rebre dins seu, d'absorbir, de contenir. Disposat a acollir idees o propostes. [...]
|
46.
Seu, font de la
Font
Nomenclàtor de Catalunya
Pallars Sobirà
Rialp *
Seu, font de la
Element hidrogràfic (estany, font, saltant, cala, pantà...) [...]
|
47.
Seu, plana de la
Font
Nomenclàtor de Catalunya
Alt Urgell
la Seu d'Urgell
Seu, plana de la
Orografia (pla, coll, vall...) [...]
|
48.
finor
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de fi. La finor de les seves mans, de la seva pell. La finor d'aquelles perles. La finor del seu olfacte, del seu paladar. La finor del seu esperit. [...]
|
49.
desnaturar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El sobirà, deslligar del vincle de vassallatge (un vassall seu) tot proscrivint-lo del regne. Un vassall, deslligar-se del vincle de vassallatge amb el sobirà. Un cavaller mai no s'ha de desnaturar del seu rei. [...]
|
50.
enseuar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Untar de seu. [...]
renyir
|