FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
; però s'ha oblidat d'un detall. Demostració de delicadesa, generositat o estimació. Aquest noi té molts detalls amb la seva xicota. Ahir va tenir un detall: em va regalar una entrada per al concert. Relació, compte, llista, etc., minuciosa, circumstanciada. al detall En [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No gens bé, tot altre que bé. Aquest noi es porta molt malament. Ho fa tot malament. Ha començat malament i ha acabat pitjor. Fer-ho bé o malament. L'afer ha anat malament. Estar algú malament de diners. Saber malament la lliçó. Tot li va, li surt, malament [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Les perdius terregen. Habitar i conrear la terra, lluny de la mar. S'estima més terrejar que no pas marinejar. Tractar amb terra (quelcom) per llevar-ne una substància estranya, una impuresa. Fer caure a terra (l'adversari). Com t'has deixat terrejar, per un noi més petit que tu [...]
En registres informals, per expressar que es vol fer una encaixada de mans, es poden fer servir les expressions xoca-la o toca-la. Per exemple:
Has aconseguit obrir la porta sense fer soroll? Xoca-la, noi!
Toca-la, ens n'hem sortit després de tant de temps d'intentar-ho!
[...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
recipient, tenir més o menys fondària o capacitat. Aquest noi no cala gaire. Penetrar (un cos) travessant-lo de banda a banda. Un líquid, penetrar (en un cos permeable). L'aigua li calava el vestit. Introduir (una peça) dins una altra de manera que quedin solidàries. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
així arribaràs lluny. així així Mig mig, mitjanament. —Com te trobes, noi? —Així així: no gaire bé. així com així De qualsevol manera, de totes maneres. així i aixà D'aquesta i d'aquella manera. Serra aquesta post així i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
pujar encara 1 metre. pujar una paret (o un campanar, etc.) Construir-los. Criar 1. Ha estat sola a pujar els seus fills. Créixer en sentit vertical. Un pi que puja molt dret. Noi, puges molt mal criat. pujar com una carabassera Créixer molt en poc temps. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma de l'adjectiu demostratiu que expressa proximitat en l'espai o en el temps respecte a la primera persona i també respecte a la segona. Els carrers d'aquesta vila. Vols d'aquestes prunes? Aquest noi hi anirà. Aquesta setmana fa més fred que la setmana passada. Després d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Atenció a vetllar pel bé o pel bon estat d'algú o d'alguna cosa. Tenir cura d'algú o d'alguna cosa. Prendre cura d'algú o d'alguna cosa. Posar cura en una feina. Prendre, tenir, la cura d'instruir un noi. Donar a algú la cura d'alguna cosa. Fer una cosa amb molta cura [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sastre, el mitjà, moliner i el petit, captaire. El Sol, la Lluna i els planetes. La Bíblia no és un llibre qualsevol, sinó el llibre per antonomàsia. Passa pel pont. Viatjar al tròpic. Parlen del nou rector. M'encisa el nou i m'enamora el vell. Ve-te'l aquí, el noi de [...]
