Hi ha verbs de la tercera conjugació que poden conjugar-se com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs, és a dir, sense aquest increment. Ara bé, el significat del verb canvia segons el model de conjugació que segueixin.
Quan el verb lluir es fa servir amb el sentit de 'tenir reflexos lluminosos', es conjuga sense l'increment -eix- (lluu, lluen, lluï...). Per exemple:
Les cuques de llum lluen en la foscor.
La lluna lluu dalt del cel.
En canvi, es fan servir les formes amb l'increment -eix- (llueix, llueixen, llueixi...) quan lluir té els significats següents: