Davant d'un verb que comença amb el so de essa sorda (escrit amb s-, ce- o ci-) el pronom se tant pot adoptar la forma se com la forma es. L'ús de la forma plena és el més habitual en els registres formals, però és igualment acceptable l'ús de la forma es. Per exemple:
Encara no se sap qui farà [...]
complement es reprèn amb un pronom feble quan aporta informació coneguda i es desplaça cap a la dreta o l'esquerra. Per exemple:
De tota la seva obra se'n desprèn que tingué una vida complicada.
Se'n deriva la conclusió següent, de les dades exposades.
D'això en dedueixo que no té cap intenció de venir a [...]
Qui del llop parla, el llop li surt Qui del llop ha esment, prop se'l sent
Les expressions catalanes equivalents a la frase en castellà Hablando del Papa (o del rey, o del ruin) de Roma, por la puerta se asoma, per indicar que es presenta inesperadament la persona de qui s'estava parlant, són [...]
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de sé i se.
S'escriu sé quan és una forma del verb saber: Jo en sé la resposta, No sé per on començar.
S [...]
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de és i es.
S'escriu és en el cas següent:
quan és una forma del verb ésser/ser: La Carla és alta; Tremp és [...]
Hi ha verbs de la tercera conjugació que poden conjugar-se com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs, és a dir, sense aquest [...]
En general, davant del verb, es fan servir les formes pronominals reforçades (em, et, es, en, etc.) i la reduïda us. Ara bé, les formes plenes me, te, se, ne, lo, los i vos es mantenen amb més o menys vitalitat en diversos parlars i són acceptables en la llengua oral. En canvi, en la llengua [...]
caragols visos caragolam
En català, per fer referència a un conjunt de caragols o visos, es pot fer servir simplement el plural: caragols o visos.
També se'n pot dir caragolam.
[...]
L'expressió és clar (i no està clar) es fa servir per donar per certa, assegurada, la cosa que es diu, i és equivalent a expressions com evidentment, naturalment, i tant. Per exemple:
?Anireu a veure la pel·lícula, oi?
?És clar!
?No sé si li agradarà aquest regal...
?És clar que sí, ja ho [...]
El verb que es deriva del nom temor és atemorir (i no atemoritzar o atemorisar). Aquest verb té el significat d''infondre temor a algú'. Per exemple:
Les fortes tempestes van atemorir els tripulants.
Els taurons atemoreixen els tripulants del vaixell.
Se sent atemorit després del que li va [...]