131.
falangina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Segona falange d'un dit. [...]
|
132.
menovell
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dit petit de la mà. [...]
|
133.
monodàctil -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té un sol dit. [...]
|
134.
susdit -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esmentat més amunt, damunt dit. [...]
|
135.
redita
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Repetició del que ha estat dit. [...]
|
136.
prudent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que actua amb prudència. Són persones molt prudents i no comentaran aquest fracàs. Sigues prudent en parlar. Fet, dit, amb prudència. Una actitud prudent. Unes paraules prudents. [...]
|
137.
advocadesc -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'advocat, dit sovint despectivament. Habilitats advocadesques. [...]
|
138.
bajanada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Neciesa, ximpleria. Només ha dit que bajanades. [...]
|
139.
hàl·lux
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dit gros del peu. hàl·lux valg Galindó. [...]
|
140.
indicible
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no pot ésser dit o explicat. [...]
|