Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: sostenir o sostindre. En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és sostenir.  [...]

La segona persona del singular de l'imperatiu del verb sostenir és sostén o sostingues. En els parlars baleàrics també hi ha la forma sosté, i en els valencians la forma sostín. La segona persona del plural de l'imperatiu del verb sostenir és sosteniu o sostingueu.  [...]

La majoria de verbs de dicció admeten com a complement directe tant una oració en forma flexionada com una oració amb el verb en infinitiu, el qual pot ser simple o compost. És el cas de prometre, jurar, confessar, afirmar, assegurar, declarar, insinuar, sostenir, demanar, suplicar... Per exemple [...]

, evidència és el 'conjunt d'elements informatius que permeten sostenir una hipòtesi o una opinió'. Aquest nou significat, ja acceptat en català, va sorgir inicialment en l'àmbit de la ciència i la medicina, en les expressions evidència científica, referida a la informació contrastada obtinguda de la [...]