FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esmocar (un llum). Espavilar un llum d'oli. Fer que (un llum, una foguera, una brasa, etc.), es revifi, atiant, remenant, netejant. Espavilar la llar de foc. Avivar l'enteniment, l'enginy (d'algú). Fes-lo anar a ciutat: això l'espavilarà. Adquirir vivor d'enteniment, d'enginy. Aquest [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ocorre. Que sovint té ocurrències. Aquella professora és molt ocurrent, en té de bones. Que denota enginy i gràcia. Hi ha una frase seva que em sembla molt ocurrent. Va tenir una idea ocurrent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arribar a agafar (algú o alguna cosa que fuig, que està en moviment, que es pot escapar). Tots li corregueren al darrere, però no el pogueren atrapar. El dragó atrapava mosquits i altres insectes. Sorprendre, especialment amb enginy, amb astúcia, etc., (algú que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de parir. Els dolors del part. Un part prematur. Nats d'un mateix part. anar de part Estar a punt de parir. Ésser nascut. Producció de l'enginy humà. el part de la muntanya Cosa insignificant que s'esdevé quan hom n'esperava una d'importància. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Art de fer. Truc 4 2 . Artifici de càlcul. Obra de l'home feta amb art, amb habilitat, amb enginy. Focs d'artifici. Art, habilitat, truc, emprats per a estrafer o dissimular la veritat, les imperfeccions d'una cosa, per a produir un efecte determinat, que serveix per a enganyar. No hi cerqueu [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer rosegador de la família dels castòrids, palmípede, de cua ampla i aplatada, notable per l'enginy amb què fabrica els seus caus. castor americà Castor propi d'Amèrica del Nord (Castor canadensis). castor europeu Castor de distribució [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sorollós. Enginy semblant al coet per la manera d'ésser disparat i que és usat com a projectil, per al salvament de vaixells en perill, etc. Projectil tàctic autopropulsat en què l'element impulsor és constituït per una càrrega de pólvora o similar. Projectil [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
batents de la porta. Enganxar-se els dits en una esquerda. enganxar-se els dits Picar-se els dits. Lligar, comprometre, amb habilitats, enginy, etc., a fer alguna cosa. Jo no volia treballar en aquell projecte, però m'han sabut enganxar. Fer assentar plaça de soldat (a algú), [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tisores no s'esmussin. Una substància àcida, un soroll estrident, un carrisqueig, produir una impressió aspra i desagradable (a les dents). Esmussar un àcid les dents. Fer menys viu, menys penetrant. Una mena de lectures que esmussen la sensibilitat literària. Esmussar l'enginy. L [...]
: afany, disseny, enginy, lluny, puny, refrany, reny, etc.
i a principi de paraula, tot i que no és tan freqüent: nyam-nyam, nyanyo, nyap, nyicris, nyigui-nyogui, etc.
[...]
Fitxa
6257/2Darrera versió: 18.03.2016
Títol
Ortografia de 'n'
Resposta
L'escriptura de la grafia n no presenta dubtes en molts mots de la llengua, com ara bronze, cendra, conreu, etc., però sí en mots com enmig, confabular o inflar.
Convé recordar que s'escriu n en els casos següents:
en general, davant v: canvi, convenient, convuls, envair, enveja, invent, etc., però s'escriu m a: circumval·lació, tramvia, triumvir, etc.
davant f, en els mots que comencen per: con-: confabular, confecció, conferència, confessar, confit; Conflent, etc. en-: enfadar, enfarinar, enfeinat, enfilar, enfonsar, enfortir, etc. (però s'escriu m a èmfasi, emfisema, emfiteusi) in-: infermer, infidel, inflar, informació, infusió, ínfim; infrahumà, infraroig, etc.
en alguns casos, davant b, p, m: la lletra n es manté en els compostos el primer constituent dels quals acaba en aquesta lletra: benparlat, benpensant; enmig, granment, tanmateix, etc. I també es manté en algun topònim estranger, com Canberra i Istanbul.
Consulteu el diccionari per a més dubtes sobre les grafies m/n.
L'escriptura de la grafia n no presenta dubtes en molts mots de la llengua, com ara bronze, cendra, conreu, etc., però sí en mots com enmig, confabular o inflar.
Convé recordar que s'escriu n en els casos següents:
en general, davant v: canvi, convenient, convuls, envair, enveja, invent, etc., però s'escriu m a: circumval·lació, tramvia, triumvir, etc.
davant f, en els mots que comencen per: con-: confabular, confecció, conferència, confessar, confit; Conflent, etc. en-: enfadar, enfarinar, enfeinat, enfilar, enfonsar, enfortir, etc. (però s'escriu m a èmfasi, emfisema, emfiteusi) in-: infermer, infidel, inflar, informació, infusió, ínfim; infrahumà, infraroig, etc.
en alguns casos, davant b, p, m: la lletra n es manté en els compostos el primer constituent dels quals acaba en aquesta lletra: benparlat, benpensant; enmig, granment, tanmateix, etc. I també es manté en algun topònim estranger, com Canberra i Istanbul.
Consulteu el diccionari per a més dubtes sobre les grafies m/n.