FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Subjectar a una regla. Decidí d'arreglar la seva vida. Han arreglat perfectament les diverses tasques de l'hospital. Arranjar. No cal que l'ajudi: ja se sap arreglar tot sol. Compondre's. Si s'arreglés una mica seria més atractiu. Enriquir-se. estar arreglat Estar en bona [...]
v tr 1 [subjectar a una regla] arreglar, regular, reglar. 2 → arranjar3 estar arreglat estar en buena posición. 4 estar ben arreglat fam estar arreglado, ir dado. v pron 5 [arranjar-se] arreglarse, apañarse, componérselas. 6 [enriquir-se] enriquecerse. 7 que s'arregli allá se las arregle (o [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Subjectar una cosa a una regla. normalitzar. Normalitzar la seva vida. ordenar regularitzar. Regularitzar un matrimoni. reglar, sotmetre a una regla. regular. Regular les despeses. metoditzar adobar. Adobar un negoci. refer redreçar organitzar posar en ordre disciplinar estructurar conjumin [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que té per ofici tallar o arreglar els cabells i afaitar. Persona que tenia per ofici afaitar i també feia sagnies i extraccions de dents. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'adobar o d'adobar-se; l'efecte. Se'm va espatllar el rellotge, i l'adob em va costar un ull de la cara. tenir adob Poder-se arreglar o guarir. Aquest rellotge no té adob. El malalt no té adob. Ingredient emprat per a adobar les carns, les pells, els fils d'ordit, etc [...]