121.
urino- [o urini-, o urin-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot ll. urina, 'orina'. Ex.: urinogenital, urinífer, urinèmia. [...]
|
122.
-agogia [o -agògia]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma sufixada del gr. -agogia, derivat del mot agogé, 'conducció'. Ex.: pedagogia, psicagogia, demagògia. [...]
|
123.
-gènesi [o -genèsia]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma sufixada del mot gr. génesis, 'generació'. Ex.: partenogènesi, antropogènesi, pirogènesi, disgenèsia, palingenèsia. [...]
|
124.
-polis [o -poli]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma sufixada del mot gr. pólis, 'ciutat'. Ex.: pentàpolis. [...]
|
125.
-stasi [o -stàsia]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma sufixada del mot gr. stásis, 'equilibri', 'estabilitat'. Ex.: homeòstasi, biostàsia.Forma sufixada del mot gr. stásis, 'aturada', 'suspensió del desenvolupament'. Ex.: bacteriòstasi, hemostàsia. [...]
|
126.
acro- [o acr-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. ákros, 'situat a l'extremitat, al cim', 'el més alt'. Ex.: acroanòxia, acròpet, acràndria. [...]
|
127.
acromato- [o acromat-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. akhrómatos, 'sense color'. Ex.: acromatòlisi, acromatòpsia. [...]
|
128.
agro- [o agri-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. agrós i del mot ll. ager agri, 'camp'. Ex.: agroenergètica, agroalimentari, agrimensor. [...]
|
129.
aldo- [o ald-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot aldehid, que indica la presència del grup aldehídic en la molècula d'un compost. Ex.: aldoheptosa, aldimina. [...]
|
130.
alumino- [o alumin-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot alumini. Ex.: aluminofèrric, aluminosi. [...]
m 1 [receptacle] saco. Un sac de blat, un saco de trigo. 2 [vestit] saco. 3 [saqueig] saco, saqueo. 4 anat saco. Sac lacrimal, saco lacrimal. 5 a sac a saco. Entrar a sac, entrar a saco. 6 buidar el sac fig i fam [confessar-se] confesar (o cantar) de plano, vaciar el costal. 7 buidar el sac fig i fam [esbravar-se] echarlo (o soltarlo) todo por la boca, no quedarse con nada dentro del cuerpo. 8 buidar el sac fig i fam [fer de cos] hacer de (o del) cuerpo, hacer de vientre. 9 caure com un sac fig [desplomar-se] caer a plomo (o como un muerto), dar con los huesos en la tierra. 10 ésser al sac fig [estar atrapat] estar en el bote. 11 ésser al sac fig [estar mort] estar comiendo (o mascando) tierra. 12 ésser el sac dels cops pagar los platos rotos, pagar el pato. 13 ésser un sac de carn [ésser deforme de tan gros] ser un saco. 14 ésser un sac de mal profit [no fer profit el menjar] no saber uno dónde lo echa. 15 ésser un sac de mentides (o de malícia) ser un saco de mentiras (o de malicia), mentir como un bellaco. 16 ésser un sac d'ossos fig i fam ser un costal de huesos, ser el espíritu de la golosina, tener pocas chichas. 17 no caure en sac foradat fig no caer en saco roto. 18 sac de dormir saco de dormir. 19 sac de gemecs mús gaita. 20 tenir-ne el sac ple fig i fam estar harto, estar hasta la coronilla (o hasta la punta de los pelos). 21 tenir un sac de paciència fig sentarse en el banco de la paciencia. |