71.
llave
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
llave de la mano pam. 18 llave de paso tecnol clau de pas. 19 llave falsa clau falsa. 20 llave inglesa clau anglesa. 21 llave maestra clau mestra. [...]
|
72.
lengua
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
descosits. 12 calentársele a uno la lengua fig i fam acalorar-se. 13 con la lengua afuera (o fuera) amb un pam de llengua. 14 darle a la lengua xerrar pels descosits, agafar la verba. 15 de lengua en lengua de boca en boca. 16 destrabar la lengua fig i fam deslligar la llengua. 17 echar la lengua fig i fam [...]
f 1 anat llengua. 2 [idioma] llengua. La lengua inglesa, la llengua anglesa. 3 [badajo] batall m. 4 [de la balanza] llengüeta, agulla. 5 [de encuadernador] llengüeta. 6 [de tierra, de fuego, etc] llengua. 7 [manera de hablar] llengua, parlar m. Con esa lengua no hay quien le entienda, amb aquesta llengua no hi ha qui l'entengui. 8 andar en lenguas fig i fam anar a llengües de la gent (o de tothom, o de tot el poble, etc). 9 atar la lengua fig i fam [hacer callar] cloure la boca. 10 buscar la lengua fig i fam [provocar] buscar les pessigolles. 11 calentársele a uno la lengua fig i fam parlar pels descosits. 12 calentársele a uno la lengua fig i fam acalorar-se. 13 con la lengua afuera (o fuera) amb un pam de llengua. 14 darle a la lengua xerrar pels descosits, agafar la verba. 15 de lengua en lengua de boca en boca. 16 destrabar la lengua fig i fam deslligar la llengua. 17 echar la lengua fig i fam [estar muy cansado] treure un pam de llengua. 18 hacerse lenguas fig i fam [alabar] fer bocades. 19 írsele la lengua (o irse de la lengua) fig i fam anar-se'n de la llengua (o de la boca). 20 largo de lengua fig i fam llarg de llengua, llenguallarg, llengut, que té molta llengua (o la llengua llarga). 21 lengua afilada fig i fam [mala lengua] mala llengua, llengua d'escorpí (o de serp, o de ganivet, o verinosa, o esmolada). 22 lengua canina bot [cinoglosa] llengua de ca, cinoglossa, besneula. 23 lengua cerval (o cervina, o de ciervo) bot [Phyllifis scolopendrium] llengua de cérvol. 24 lengua de buey bot [Anchusa azurea] buglossa, llengua de bou. 25 lengua de escorpión fig i fam mala llengua, llengua d'escorpí (o verinosa, o viperina, etc). 26 lengua de estropajo (o estropajosa) fig i fam mastegaparaules. 27 lengua de oc occità, llengua d'oc. 28 lengua de oil llengua d'oïl. 29 lengua de perro bot [lengua canina] llengua de ca, cinoglossa, besneula. 30 lengua de serpiente (o de sierpe) fig i fam [lengua de víbora] llengua de serp (o d'escorpí, o verinosa, o viperina, o esmolada). 31 lengua de trapo fig i fam mastegaparaules. 32 lengua de víbora (o viperina) fig i fam llengua d'escorpí (o viperina, o de serp, o verinosa). 33 lengua larga fig i fam llengua llarga, molta llengua. 34 lengua materna llengua materna. 35 lengua muerta, viva llengua morta, viva. 36 ligero de lengua fig i fam [descarado, maldiciente] llarg de llengua, llenguallarg, llengut. 37 ligero de lengua fig i fam [boquirro] bocafluix, fluix de llengua, bocamoll. 38 llevar la lengua fuera fig i fam treure un pam de llengua. 39 mala lengua fig i fam mala llengua. 40 malas lenguas fig i fam [gente maldiciente] males llengües. 41 morderse la lengua fig i fam mossegar-se la llengua (o els llavis). 42 no morderse la lengua fig i fam no tenir pèls a la llengua. 43 pegársele a uno la lengua fig i fam fer-se a algú un nus a la gola. 44 sacar la lengua fig i fam treure un pam de llengua. 45 sacar la lengua fig i fam [burlarse, no hacer caso] treure la llengua, fer llengotes. 46 tener la lengua gorda fig i fam [estar borracho] tenir un gat (o estar gat), anar calent de cap (o d'orelles). 47 tener mala lengua fig i fam tenir molta llengua, tenir la llengua llarga, ésser llarg de llengua. 48 tener mucha lengua fig i fam [ser muy hablador] haver menjat llengua. 49 tirar de la lengua fig i fam estirar la llengua. 50 tomar lengua (o lenguas) fig i fam hist [informarse] posar-se al corrent. 51 trabársele la lengua fig i fam entortolligar-se-li la llengua. 52 traer en lenguas fig i fam fer anar a llengües de la gent (o de tothom). 53 venírsele a la lengua fig i fam venir-li a la boca. |
73.
nariz
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tapat. 9 asomar las narices fam treure el nas (o el cap) per un lloc. 10 dar en la nariz fig i fam [presentir] dir-li el cor, tenir nassada (o fums). Me da en la nariz que esto fracasará, em diu el cor que això fracassarà. 11 dar en las narices fig i fam [desairar] deixar amb un pam de nas. Trajo a su [...]
|
74.
luna
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
: té llunes. 8 a la luna de Valencia (o a la luna) fig i fam [chasqueado] amb un pam de nas. 9 estar de buena (o mala) luna estar de bona (o mala) lluna, estar de bon (o mal) humor. 10 estar en la luna fig i fam [distraído] estar a la lluna (o a la lluna de València), tenir el cap a tres quarts de [...]
|
75.
mosca
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
un piu (o ni una mosca). 18 papar moscas fig, fam i p fr badar, comptar les bigues, estar amb un pam de boca. 19 por si las moscas fig i fam per si de cas, si de cas, si per cas. 20 ¿qué mosca le picó? fig i fam quina mosca l'ha picat?21 tener la mosca (o estar con la mosca) detrás de la oreja fig i [...]
|
76.
fracassar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
èxit. restar amb un pam de nas tornar-se aiguapoll(una cosa), no reeixir. anar-se'n al cel(una empresa), no reeixir. tornar-se el porc truja, fracassar, un negoci, etc. perdre el capítol, fracassar en la consecució d'allò que es disputa entre molts. trencar-se el coll, fracassar completament en un [...]
|
77.
mostrar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
mostra de reganyar. Reganyar les dents. Reganyava les cames un pam més amunt dels genolls. delatar(fig.). Aquestes paraules delaten la seva feblesa. trair(fig.) pintar(fig.). Allò el pintava tal com realment era. patentitzar demostrar acusar. Aquesta acció acusa la seva bondat. argüir. Aquestes [...]
|
78.
obtenir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, obtenir una cosa difícil. congraciar-se. Es congracià el favor del ministre. obtenir (una cosa) a pols, sense ajuda d'altri. arribar i moldre, obtenir tot seguit el que hom es proposava. Ant. Haver-se d'espinyar. Perdre. Anar-se'n amb les mans buides. Quedar amb un pam de nas. Manuel Franquesa i [...]
|
79.
paso 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
correcuita. 64 medir sus pasos fig anar amb peus de plom. 65 no dar un paso atrás no fer un pas endarrere. 66 no dar un paso sin... no fer un pas sense...67 ¡paso! obriu pas!68 paso a nivel pas a nivell. 69 paso a paso fig [poco a poco] pas a pas, xano-xano, xino-xano, pam a pam. 70 paso atrás pas endarrere [...]
|
80.
vigilar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
estant amatent al que pugui esdevenir-se. estar en guàrdia estar a l'aguait estar-se a la postao fer la posta(en un indret) estar de parada estar a l'escolta aguantar la capa, vigilar perquè les persones que fan una malifeta no siguin sorpreses. anar (o estar) alerta fer el cap viu estar amb un pam d [...]
|