FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De dimensions superficials, de capacitat, en quantitat, d'intensitat, considerables, que excedeixen la mida ordinària o usual. Una sala gran. Un estany gran. Una plaça gran. El carrer gran o major d'un poble. Un safareig molt gran. Aquestes sabates em són grans. Un gran esforç. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Més gran. La major part dels habitants. El major divisor comú de dos nombres. Més important, principal. El carrer major d'un poble. El pal major d'una nau. La vela major. L'altar major d'una església. La festa major d'un poble. Ofici major. Alcalde major. Sagristà major [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
corresponent a un mes en un treball pagat per mesos. començar per alguna cosa Fer-la en primer lloc. Començaren per despullar-lo. Constituir la primera part o començament (d'una cosa). El mot que comença la frase. La casa que comença el carrer. Una cosa, entrar en la seva primera part [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Ara són a l'extrem del carrer. Els extrems dels dits. Estimar-se amb extrem. Això és l'extrem de la poca vergonya. Punt, moment, grau, estat, etc., situat a la màxima distància possible del seu oposat. Recórrer una cosa d'extrem a extrem. Passar d'un extrem a l'altre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
comunicació Ruta terrestre, marítima o aèria, utilitzada per al comerç dels pobles entre ells. via de servei Calçada lateral. via pública Carrer, plaça, camí, etc., per on transita o circula el públic. Medi a través del qual hom es pot traslladar d'un lloc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
trista. Fer un temps trist. Un carrer trist. Passat, fet, amb tristesa. Va ésser un dia trist per a nosaltres. Quina vida més trista que passem! Deplorable . Van tenir una fi ben trista. Dolorós, enutjós. És trist de no poder ajudar-los. Anteposat al substantiu, insuficient [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prendre possessió (d'un lloc), establir-s'hi. Ocuparen les noves terres descobertes. Estar establert en un lloc, omplir-lo. El lloc, el seient, que ell ocupa. Tot cos ocupa espai. Ocupen aquella casa tan petita del carrer de Santa Anna. Ocupar un càrrec. Ocupar un lloc de treball. L [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ciutat. La porta d'una casa. La seva casa treu porta al carrer Ample. Ell s'està a la tercera porta del carrer. Viu al segon pis primera porta. Una porta secreta. Anar de porta en porta demanant caritat. Captar de porta en porta. La porta d'una cova. a les portes de Molt prop de. Arribar a les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, formant rodona i agafats de les mans, volten en un sol sentit o bé alternant tots dos sentits. Peça de música per a ésser ballada. L'orquestra ha tocat uns balls molt airosos. Reunió de persones per a ballar. A casa seva donen un ball aquesta nit. Ball de carrer. Sala de ball [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tancat? Allà dins hi ha molts diners. Fa més fred a dins que no a fora. Obrir una porta des de dins. Un objecte buit per dins. Obre la bossa i treu el pa de dins. Veure una cosa que passa al carrer de dins estant. Mirar dins des de la porta. Un cop dins no hem pogut sortir. Fica't dins. Els de [...]
